1 de gener de 2014

AMPOLLES DE NEU

Una proposta més d'aquelles que sorgeixen soles i completament vinculades al temps. Ens hem llevat mandroses; un dia d'aquells "de traspàs" després de les emocions fortes d'aquestes festes. Buscàvem alguna idea que ens animés, però que alhora fos fàcil i diferent. Després d'inspirar-nos al Pinterest, ens hem decantat per les boles de neu. Com que l'envàs rodó és difícil d'aconseguir, l'hem substituït per unes ampolles de sucs de fruita que guardàvem de fa temps. N'hem escollit tres de tamany diferent. Hem reunit diverses purpurines que ja teníem. També hem agafat "paper pinotxo" i una cinta de decoració de Nadal que hem retallat per tal de tenir moltes estrelles per afegir-hi. I ja està...! Material simple i reciclat. Un punt de partida sense complicacions, però que ens ha ofert un dia d'observacions, preguntes i hipòtesis.

Hem començat posant aigua a les tres ampolles. 
La dicotomia buit-ple apareix de manera significativa...


A continuació tenyim l'aigua amb retalls de "paper pinotxo". Hem escollit tres colors -vermell, negre i blanc- per tal de veure diferents comportaments en la barreja d'aigua i colorant (derivat del tipus de paper escollit). Ha estat divertit veure que:

El vermell tenyia, però mantenia la transparència. 
El negre s'apoderava de l'aigua i no deixava veure-hi més enllà. 
El blanc no comportava canvis, és a dir, mantenia per complet les propietats inicials de l'aigua.


Després hem colat l'aigua tenyida per tal d'extreure'n les restes de paper.
Amb l'ajuda d'un embut hem tornat a introduir l'aigua a les ampolles. 
Manipular estris casolans ens ajuda a agafar destresa i a entendre'n el seu ús i funcionament.


Un moment de curiositat durant el procés: 
submergim les mans en l'aigua vermella i també canvien de color!


Afegim les estrelles i la purpurina. 
Veiem com les purpurines escollides tenen comportaments diferents, algunes s'enfonsen de seguida, d'altres suren a la superfície. 
Sacsegem per tal de barrejar-les i veure què passa...


I ens encuriosim amb el resultat... les purpurines baixen com cortines de neu que pretenen atrapar un terra d'estrelles (d'entrada, les estrelles pesen més i s'han acumulat al fons de les ampolles). La purpurina es comporta amb timidesa en l'ampolla negra, com si la foscor despertés algun tipus de contenció. Les altres dues ampolles són un esclat de puntets brillants. Les girem i les tornem a girar. Ens hi fixem bé i ens fem preguntes...

> Per què la purpurina es veu menys en el negre? Per què les estrelles no es veuen gens?
> Algun dels envasos fa moure la purpurina més ràpid que els altres?
> Influeix la mida de l'ampolla?
> Si sacsegem més les ampolles, és possible que la purpurina baixi més a poc a poc?


Tot seguit ens adonem que el moviment és molt ràpid i intentem buscar-hi una explicació: deu ser que l'aigua és poc densa. No som grans científics, però el fet de plantejar hipòtesis i remoure les expectatives inicials és d'allò més divertit. Afegim sal per tal d'augmentar la densitat de l'aigua. No sabem si anem per bon camí, però ens és igual. De fet, l'Aloma no entén massa aquest moment, però s'engresca amb la idea d'afegir sal a les ampolles i veure què passa. Actuem sense coneixement de causa, però el fet de tenir la incertesa i l'error tant a prop ens anima a seguir captivades pel procés.

Afegim la sal en un interessant exercici de precisió i coordinació...


I tornem a verificar el resultat. 
Tombem i regirem les ampolles. 
Ens sembla que hem aconseguit l'efecte desitjat i que l'esclat de neu és més lent... 
O bé es tracta de creure allò que volem que passi? 
Tant se val! Ens agrada encara més...!


I ens amaguem rere les ampolles, seduïdes pel delicat ball de la purpurina i l'aigua...


Pensem, encara, una nova possibilitat... 

> I si refredem les ampolles? 
> El fred incidirà en la velocitat?

Les posem a la nevera i les traiem al cap d'unes hores.


L'Aloma té la idea de posar-les a la taula de llum i ens sembla genial, perquè la fusió de llum, vidre i purpurina augmenta l'espectacularitat. 


Arribats a aquest punt, ens adonem d'una cosa. Les estrelles platejades es comporten diferent en les dues ampolles grans: en la que conté aigua transparent, tendeixen a col·locar-se al fons; en la d'aigua vermella, es situen a dalt de tot de l'ampolla. 

> Què deu passar?
> Influeix l'existència o absència de tint?
> És per què no les hem omplert al mateix nivell i l'aire provoca comportaments diferents?


Seguim observant les ampolles. L'Aloma s'interessa per la negra. Per què és la petita i perquè ens ha quedat amb molt de caràcter!


Les ordenem per mida, les posem planes i les fem girar...


I acabem convertint l'experiència en una classe per a un grupet d'alumnes espavilats. 


Ja ho veieu! El dia prometia insípid, però ha donat prou bons resultats. A vegades penso que ser mare m'ha permès treure la nena que encara porto dins. En algunes propostes gaudeixo tant o més que l'Aloma. I la d'avui n'és un bon exemple. El procés ha estat complex, ple de conceptes que no perseguíem per a una nena de menys de tres anys. Però ens quedem amb la capacitat de plantejar dubtes, d'interrogar-nos i de canviar la realitat. Perquè penso que una pregunta oportuna val més que mil respostes. I... què caram! Perquè veure la mare emocionada amb tres ampolles reciclades, segur que dóna els seus fruits! ;)

1 comentari:

  1. Molt interessant! I posar-ho damunt la taula de llum segur que ho fa millor encara. Una abraçada

    ResponElimina