18 de gener de 2014

BOMBONS I ALGUNA COSA MÉS...

És dissabte. La gràcia del dissabte és l'absència de ritme, la possibilitat de planificar el dia de nou i per complet, la il·lusió de compartir en família com a màxim exponent. Ens llevem i l'Aloma pregunta què farem. Intueix que encetem unes hores de possibilitats infinites i ens interroga amb un cert caire imperatiu. Sí. D'alguna manera ens exigeix posar-nos les piles, plantejar-nos un petit objectiu i aprofitar un dels millors moments de la setmana. Li agraïm la iniciativa. Valorem el dia. Plou i fa força fred. Sembla que manaran les activitats d'interior. Potser demà sortirem a xafar bassals, però avui és jornada de reflexió i programem per quedar-nos a casa. Apostem pels bombons. Fa temps que en volem fer i avui sembla que es reuneixen totes les condicions. Anem per feina!

Preparem els ingredients: xocolates de fondre de diferents intensitats (negra, amb llet i blanca), llet (per si convé modificar la textura), melmelada (de codony, que teníem a casa) i coco ratllat. 

També deixem a punt una olla i cassons per a fer al bany maria, així com alguns motlles de silicona o glaçoneres amb diferents formes.

I comença el procés...

Obrim la xocolata i la fem a trossos.



La classifiquem per facilitar el procés de fondre.


La tirem al cassó i ens dediquem una bona estona a veure què passa amb el foc. L'escalfor fa desaparèixer els trossets de xocolata que teníem i els converteix en líquid. Un canvi d'estat que té lloc lentament i demana paciència...


Mentrestant, netegem els motlles.

  

I els omplim amb entusiasme i molta dedicació. Les formes escollides ens obliguen a precisar el nostre moviment, a ajustar-lo per omplir de dolçor cada raconet de les estrelles, els peixos, els cercles... També té lloc la màgia de la combinatòria. Combinem xocolates i formes, de manera que cada forma de bombó tingui un gust personal...


Arriba el torn del coco. Recobrim els bombons, fent treballar la pinça...


I les temptacions cobren vida. I no podem deixar-les en blanc. I tastem i tornem a tastar. I ho fem amb l'actitud crítica del bon cuiner i sense cap tipus de discreció...


Col·loquem els bombons a la nevera. 
Endrecem la cuina... i obrim un altre món de possibilitats i d'experimentació. 

Aprofitem la xocolata sobrant per pintar. La proposta sorgeix sola i en total concordança amb el procés culinari: una tassa de xocolata, les restes de coco ratllat, una cartolina, i forquilles i culleres com a estris per pintar. Sensacional!


Les textures de la xocolata la doten de singularitat. Les culleres i forquilles presenten uns traços diferents als habituals. Els dits, envejosos, no s'estan d'intervenir-hi. 


Si el procés ha estat fantàstic, el resultat és deliciós! 


I la proposta va més enllà de l'experimentació dels materials i els estris, i dóna peu a jugar amb la simetria...


Una simetria que depèn del temps i que mor a mesura que la xocolata torna a solidificar-se... convertint-la en una simetria imperfecta...



Passades unes hores, els bombons acaben d'afegir satisfacció al petit projecte d'aquest matí. Què us semblen?


Entrar a la cuina i sortir-ne. Treballar i experimentar amb el menjar. No es tracta de frivolitzar la importància dels aliments, sinó d'entendre les infinites possibilitats que ens aporten i, precisament per això, el respecte que mereixen. Els productes alimentaris activen totes les nostres destreses: des de l'habilitat culinària fins a la capacitat imaginativa, passant -és clar- per una estimulació sense límits dels nostres sentits!

1 comentari:

  1. Fantàstic! Si fer bombons ja és una festa en sí mateix, deixar a l'Aloma pintar amb xocolata devia fer-la al.lucinar amb l'olor, la textura i la temperatura... Ja no recordava aquesta activitat, i és magnífica! Em penso que hi tornarem aviat...Una abraçada

    ResponElimina