Avui, diumenge 29 de setembre del 2013, ha estat un dia fantàstic. Des de feia un any,
aproximadament, teníem pendent fer un vol en globus. El Narcís va fer-me aquest
regal d’aniversari i hem tardat mesos abans de decidir-nos a programar el
viatge. Però l’experiència ha estat genial i les sensacions molt diverses.
A les 8.00h del matí ens hem trobat a la gasolinera El Lleó,
entre Artés i Cabrianes. Ens ha rebut l’Arnau, un noi jove amb cara de bona
persona i aspecte físic similar a un dels actors de la novel·la de la tarda. Hi
havia, també, els que s’han convertit en els nostres companys de vol i
d’aventura. Des del primer moment, hem sabut que passaríem una bona estona i
que satisfaríem les nostres expectatives. La previsió del vent no era
l’esperada a la zona de Sallent i per això ens hem desplaçat a Callús. Allà ens
esperava l’Àngel, el pilot del globus “Tempo” (que en Suahili vol dir
“Elefant”). Era un globus de 10 places, de les quals només n’hem ocupat 8.
Muntatge, explicacions justes i necessàries, i arrenquem a volar.
D’altra banda, també ha estat sensacional volar pel nostre
territori i reconèixer indrets que et són del tot familiars, juntament amb
d’altres que, malgrat ser a prop, desconeixies totalment.
Volar, mirar i descobrir...
La immensitat del cel
En definitiva, ha estat un matí de redescobriment del
paisatge i d’un mateix. Per adonar-se que, malgrat l’agitació i la programació
del dia a dia, és possible –i fins i tot necessari!- parar durant unes hores
per tant sols “observar”. Mirar. Deixar-se anar. Perdre’s en la contemplació
sense pressa. Reflexionar sobre la infinita simplicitat de la condició humana
(al cel no som res!). I, alhora, sentir-nos infinitament poderosos. Volar i
prou.