28 de juliol del 2014

PINTEM AMB CIRERES

Pintem amb cireres. I ho fem perquè ens encanten, per què ens agrada gaudir de la fruita del temps i perquè en cada mossegada d'una cirera hi veiem infinites possibilitats d'experimentació. Últimament, cada cop que en mengem acabem fets un desastre, amb aquella roba plena de taques roges que no hi ha manera de fer netes. I per tot això ens hem decidit a pintar-hi. Com gairebé sempre, l'interès de l'activitat recau en el procés més que en el resultat.

Partim les cireres pel mig, una tasca minuciosa i entretinguda.
Classifiquem tots els elements. pinyols, cireres, cues, meitats.
Piquem les cireres al morter per tal d'obtenir-ne el màxim de suc 
(al final acabem utilitzant la batedora elèctrica).
Separem el suc de les pells amb l'ajuda d'un col·lador. 



... tastem i assaborim ...


 

... i arribem a l'objectiu desitjat: el moment de pintar! Sorprenentment, el suc de cirera és gairebé incolor i cal acumular gruixos per tal d'aconseguir l'efecte pintura. De nou, la ruptura d'expectatives afegeix interès a l'activitat...


El resultat: 

"L'univers"


"Un monstre"


Un exercici per anar més enllà del paladar, connectant creativitat i gastronomia.

DIA AMB SENTIT

Fa poc vam tenir el plaer de viure una experiència d'allò més divertida. Era dissabte. Anàvem ben acompanyats d'una colla d'amics. Teníem ganes de riure, de passar bons moments i de viure una estona diferent. Tot això ho vam trobar a El sender dels sentits, a Sant Hilari Sacalm. Es tracta d'un recorregut d'1,5km forestals, en un bosc ple de màgia. L'atractiu principal és que el tram es fa descalç i això obra infinites possibilitats d'experimentació; una manera d'estimular sensacions noves, a mig camí entre el plaer portat al límit i el dolor controlat. Vam passar més de dues hores en un entorn immillorable, adonant-nos que sovint no fa falta un consum excessiu per passar-ho bé. Tant sols desprendre's de les sabates per una estona...

Preparats, llestos... ja!


Passadissos de pedres que obliguen a alentir el ritme, 
a ser curós amb cada petita passa i moviment...


... catifes de fulles ...


... el confort i la frescor dels bassals i les piscines naturals de fang...


... ponts penjats que ens obliguen a superar-nos i a vèncer les pors...


... passarel·les toves que ens regalen les alzines sureres...


... laberints entre els arbres que posen a prova l'orientació...


... troncs i més troncs per pujar, grimpar, saltar...


... i més ponts (que ja no ens fan por!), aquest cop per dins de l'aigua...


Una experiència que recordarem i, segur, que repetirem! Una oportunitat per compartir petits i grans. Una oferta genial per l'estiu. Una estimulació gratificant dels sentits. Un recorregut ple de sorpreses, algunes de les quals encara no us hem explicat. Aneu-hi i descobriu-les vosaltres mateixos!

6 de juliol del 2014

ABELLEROLS A TOCAR DE CASA

A vegades vivim amb poc contacte amb la natura, com si fos lluny quan, en realitat, és a tot arreu i a tocar de casa. L'any passat vam fer un descobriment natural interessant: un indret de cria d'uns ocells de colors preciosos, els abellerols. L'emoció ha estat molt major en descobrir, aquest any, que havien tornat.


L'abellerol és un ocell migrador, que arriba a casa nostra a finals de març provinent de l'Àfrica (i torna a marxar a finals d'estiu). Fa uns 28 cm de llarg i té un plomatge molt vistós, amb el cap de color marronós amb un ratlla negra al voltant de l’ull; el coll groc, el pit blau-verdós, les ales marronoses i verdes. El bec és llarg i negre. Les potes són grisoses.




El seu cant és una mena de pruik que repeteix mentre vola. Vola en grups que planegen incansablement a la captura de les seves preses. És insectívor. Caça abelles, vespes, libèl·lules i petits escarabats. Com a curiositat, ens ha agradat descobrir que caça a ple vol i, en el cas de les abelles, n'elimina el fibló abans de donar-lo a les cries per alimentar-les. 




Excava el niu d’1-2 m de profunditat en talussos de terres sedimentàries. El mascle festeja la femella i li porta insectes. Cap al maig, la femella pon de 4-7 ous de color blanc brillant i els incuba durant 3 setmanes. Els pollets triguen al voltant d’un mes a començar a volar. 





Nosaltres hem gaudit de tot el procés: de la descoberta i de la curiositat que genera; de l'exercici de paciència per capturar-ne alguna imatge; de la responsabilitat de guardar distància per no alterar cap element de la seva "normalitat"; de la recerca d'informació i del vincle entre món físic i món tecnològic; de l'observació detallada d'un ocell i de l'intent de plasmar-lo en un dibuix; de l'excitació de compartir aquesta descoberta familiar com si d'un secret es tractés... L'Aloma ha demostrat fer-se gran amb l'experiència i nosaltres...infinitament petits! ;) 

... un cop més, de la natura a casa i de casa a la natura...


5 de maig del 2014

ESCAPADA DE TRES DIES

Aquest pont de l'1 de maig hem passat uns dies genials a les terres de l'Ebre, a mig camí entre la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Ha estat una escapada senzilla, per gaudir en família, per conèixer una zona desconeguda i per fer allò que sovint no tenim temps de fer: pedalar, passejar sense rellotge i descansar. Us deixem amb un tastet dels millors paisatges i les millors estones... Recomanacions molt sinceres que podeu tenir en compte si disposeu d'uns dies per programar!



El poble de Paüls


El vent i els cirerers, productes de la terra...


El bosc de Sant Roc (Paüls)

 


 

Bocins de vida animal (esquirols saltant d'arbre en arbre!)




La via verda de la Terra Alta, entre Arnes i Pinell de Brai




Corbera d'Ebre, un testimoni de moments històrics convulsos...



 I estones de parc i més parcs, de relaxar-se gaudint d'allò que més agrada a cadascú...

16 de març del 2014

MOLTA ABRIL...!

Fa dies que no escric al bloc. Hem passat unes setmanes plenes d'emocions fortes i de petites decisions per prendre (encara que algunes no han anat massa lluny). I ara em trobo, de nou, davant l'ordinador, amb la sensació de tenir moltes coses a explicar i muntanyes d'entrades per fer. Tinc pendent una entrada especial per agrair la festa sorpresa d'aniversari que vaig tenir. També m'agradaria parlar-vos de moltes més coses: del carnaval d'aquest any 2014, d'experiències noves que hem fet a casa, de com estem invertint els primers dies de bon temps... Però avui no descriuré res del que us acabo de dir. Hi ha un tema que sobrepassa tot això en importància i que presentem acabat de sortir del forn: una actuació que ens ha omplert d'emocions de tot tipus! No ens hem pogut estar de fer una altra carta. Per tu, Abril! ;)


Hola Abril,

Avui t'he vingut a veure. Després de passar un matí a la platja (aquella de què tu i jo vam parlar en una carta i que tu vas veure fa pocs dies), els papes m'han explicat que a la tarda aniríem a Avinyó a un concert. M'han dit que hi hauria violins, cellos, violes i algun piano. I també m'han dit que hi series tu. M'he posat contenta perquè seguim el teu bloc des de casa i ens ha fet il·lusió veure't allà dalt.

El concert m'ha agradat molt. He convidat les meves iaies i la meva amiga Irina i els seus papes. La música era preciosa i veure'us allà dalt ha estat molt emocionant. Jo he preguntat a la mama si després podríem pujar nosaltres, però m'ha dit que un altre moment ja ho faríem, que avui era el vostre dia. I ben mirat... com ho heu fet per estar tant tranquil·les? Jo m'hauria amagat sota el jersei de la mama! Hem aplaudit molt i molt...he mirat els grans i picaven tant fort de mans que gairebé s'aixecaven voltant de la cadira. Tothom semblava molt feliç. 

La segona part també ha estat divertida. Jugàvem a endevinar quins animals podrien ser cada cançó. I al final, quan ja començàvem a estar una mica cansades, va i ens feu aquella sorpresa del dibuix dels animals! Molt ben pensat! Doncs res... que ens hem sentit de totes maneres: emocionats, sorpresos, contents, alegres... Una tarda ben diferent! I, saps què? El papa i la mama m'han felicitat perquè he estat molt tranquil·la. Continuen dient que tens molta energia i que per això avui m'has ajudat a fer un passet important: perdre la por que tenia fins ara als teatres... com que els veia tant foscos (i un dia vaig veure-hi un dimoni!), només començar ja tenia ganes de marxar a casa. Però avui he vist que en un teatre n'hi passen de tot tipus i que també s'hi pot estar tranquil·la i contenta. I tot plegat gràcies a tu!

T'envio un petó molt gran! Espero que els teus "bolos" vagin endavant. Segur que hi ha molts nens i nenes, papes i mames, avis i iaies que tenen ganes de sentir-vos!!

Una abraçada cantada,

Aloma

PD: Un ocellet m'ha dit que potser compartirem escola. Si és així... ens veiem molt aviat!!!! ;)

2 de febrer del 2014

SIMETRIES

Avui m'agradaria començar aquesta entrada, citant directament Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l'Escola (GAMAR), vinculat a la Universitat de Girona i dirigit per Maria Antònia Canals, una deessa del pensament i la pedagogia matemàtica. L'activitat que hem compartit avui s'entén en el marc de la geometria. L'hem introduït com un joc i n'hem gaudit com un passatemps. Però, justament després d'immergir-nos-hi, ens hem adonat de les implicacions matemàtiques que tenia. Ho explico en un text copiat directament del GAMAR. Jo no ho sabria dir millor: 


"La geometria es refereix a fenòmens que transcorren en l’espai, i aquest és potser el subjecte de coneixement més proper a la persona, ja que des del moment de néixer, vivim i actuem immersos en l'espai, i no hi ha cap fet real i concret de la vida que transcorri fora d’ell. Però al mateix temps, l’espai presenta la dificultat de no poder-lo contemplar des de fora, contràriament al que fem amb altres coses que són objecte del nostre estudi. Potser per això l’aprenentatge de la geometria comporta unes dificultats particulars, a vegades difícils d’interpretar i de resoldre.

El coneixement de l’espai és molt ampli i no pas tot és objecte de la geometria. Aquesta s’ocupa només d’alguns aspectes de l’espai, que podem dir que són la posició, les formes (amb una, dues, o tres dimensions) i els canvis de posició o de forma. El seu aprenentatge progressiu per part de la mainada requereix sempre la implicació del seu pensament lògic, altrament no seria matemàtiques, i constitueix l’objecte de la geometria a l’escola".

Les "transformacions" són un element important en aquest aprenentatge d'una "geometria dinàmica". Entenem per transformació:

"Els canvis de forma, o de posició o de totes dues coses, aplicats a les figures d’una, dues o tres dimensions. Cal que tinguem en compte que no estem parlant de canvis físics, sinó de canvis que són com una manipulació dels elements geomètrics en el terreny de les idees, tal com correspon a l’objecte de la matemàtica, que sempre és abstracte. Aquests canvis, moltes vegades són deguts a moviments, però no sempre és així necessàriament; també un mirall pot fer-nos canviar de lloc una cosa encara que només sigui virtualment.

Una transformació geomètrica, com qualsevol operació, ens fa passar d’un element que és la figura inicial, a un altre que és la figura final, seguint unes normes prèviament establertes que són les que defineixen cada tipus de transformació. Perquè, com en les operacions numèriques, n’hi ha de diferents tipus o “famílies”, cadascuna amb les seves característiques i lleis pròpies, i en relació amb unes nocions geomètriques o unes altres".

És en el si de les transformacions que emmarquem l'activitat d'avui. Feia dies que no visitàvem la taula de llum. Avui ho hem fet amb una proposta senzilla: una pila de fotografies (o dibuixos) retallats justament per la meitat, és a dir, per un eix de simetria. 


Algunes de les imatges eren fàcils de reconèixer. D'altres, en canvi, creaven dubtes i empenyien a posar-les directament a la taula i a jugar amb els miralls. 


L'Aloma ha endevinat força ràpid que, posant l'eix de simetria al peu del mirall, aconseguia doblar la imatge i tenir la figura completa. Ha estat divertit veure que apareixia la meitat invisible. I, sobretot, jugar a buscar aquesta línia (eix) i adonar-se que, en qualsevol altra posició, la figura resultant no era "la unitat sencera". 


El joc a partir de simetries ens ha obert moltes possibilitats que podrem seguir explorant: introduir figures amb un eix que no sigui de simetria (i distingir-les respecte les altres!), explorar la simetria amb el nostre cos, buscar múltiples eixos de simetria... Un ventall gran d'idees que, esperem, puguem anar descobrint en forma de joc.

1 de febrer del 2014

ART EFÍMER: CREACIÓ LÀCTICA

L'art efímer és l'art per no durar. El de consum immediat i fugisser. L'art del procés més que del resultat, com la vida mateixa. Es basa en el principi de la no permanència i de transitorietat. L'objectiu principal no és plasmar la realitat, sinó orquestrar un procés que permeti gaudir del món interior i de l'expressió de sentiments de l'artista. Si l'art tradicional és un art de l'objecte, aquesta nova visió dóna més importància al concepte. Entre les diferents manifestacions d'art efímer, trobem el body art o l'eat art. Es tracta d'una forma de crear que prioritza la implicació personal més que el talent individual. Això fa que sigui molt més assequible per a qualsevol persona o col·lectiu. 

Nosaltres ens hi hem atrevit. Primer, sense saber-ne el nom ni el concepte. Després, convençudes que era una forma genial de seguir disfrutant i expressant! La primera creació fugaç que hem fet podria englobar-se en això que anomenem "eat art", és a dir, la idea de crear utilitzant algun aliment com a idea de base.

Agafem llet i colorant alimentari.


Col·loquem la llet en una superfície força plana (plat, safata, etc.). Amb l'ajuda d'un comptagotes o d'un pinzell, fem taques a la superfície de la llet. Procurem no remoure gaire per tal que no es barregin les taques. 



Quan decidim que hi ha prou color, afegim una gota de sabor de rentar els plats i observem què passa: el sabó fa que les taques de color acumulades a la superfície tendeixin a buscar els laterals del recipient. L'explicació científica del procés té a veure amb la tensió superficial. L'Aloma no entén el raonament científic, però percep la idea de transformació i de moviment, i s'esforça per controlar el pols i fer unes taques que no es barregin entre elles. Sent curiositat pel sabó i, quan l'introduïm, observa entusiasmada el que ha passat amb els colors. És com si el quadre inicial hagi canviat gairebé del tot... 





Provem de plasmar l'espectacle de colors i moviment en un paper. Primer, ho fem en un full d'aquarel·la, molt més absorbent, sucant directament del plat de llet i taques. Però el resultat és mediocre o, almenys no ens convenç. Després ho intentem en papers de cuina, tacant amb el colorant alimentari i fent proves amb el sabó.



Aquest cop l'espectacle de colors és major, però no reflecteix l'experiència que hem fet, ja que la connexió entre la llet, el colorant i el sabó no queda reflectida. Tot plegat ens reitera la idea de fons d'aquesta entrada: l'art efímer és l'art del moment. Tractar d'enregistrar-lo és provar de destruir-ne l'essència. Ho hem viscut així.