Fa dies que no escric al bloc. Hem passat unes setmanes plenes d'emocions fortes i de petites decisions per prendre (encara que algunes no han anat massa lluny). I ara em trobo, de nou, davant l'ordinador, amb la sensació de tenir moltes coses a explicar i muntanyes d'entrades per fer. Tinc pendent una entrada especial per agrair la festa sorpresa d'aniversari que vaig tenir. També m'agradaria parlar-vos de moltes més coses: del carnaval d'aquest any 2014, d'experiències noves que hem fet a casa, de com estem invertint els primers dies de bon temps... Però avui no descriuré res del que us acabo de dir. Hi ha un tema que sobrepassa tot això en importància i que presentem acabat de sortir del forn: una actuació que ens ha omplert d'emocions de tot tipus! No ens hem pogut estar de fer una altra carta. Per tu, Abril! ;)
Hola Abril,
Avui t'he vingut a veure. Després de passar un matí a la platja (aquella de què tu i jo vam parlar en una carta i que tu vas veure fa pocs dies), els papes m'han explicat que a la tarda aniríem a Avinyó a un concert. M'han dit que hi hauria violins, cellos, violes i algun piano. I també m'han dit que hi series tu. M'he posat contenta perquè seguim el teu bloc des de casa i ens ha fet il·lusió veure't allà dalt.
El concert m'ha agradat molt. He convidat les meves iaies i la meva amiga Irina i els seus papes. La música era preciosa i veure'us allà dalt ha estat molt emocionant. Jo he preguntat a la mama si després podríem pujar nosaltres, però m'ha dit que un altre moment ja ho faríem, que avui era el vostre dia. I ben mirat... com ho heu fet per estar tant tranquil·les? Jo m'hauria amagat sota el jersei de la mama! Hem aplaudit molt i molt...he mirat els grans i picaven tant fort de mans que gairebé s'aixecaven voltant de la cadira. Tothom semblava molt feliç.
La segona part també ha estat divertida. Jugàvem a endevinar quins animals podrien ser cada cançó. I al final, quan ja començàvem a estar una mica cansades, va i ens feu aquella sorpresa del dibuix dels animals! Molt ben pensat! Doncs res... que ens hem sentit de totes maneres: emocionats, sorpresos, contents, alegres... Una tarda ben diferent! I, saps què? El papa i la mama m'han felicitat perquè he estat molt tranquil·la. Continuen dient que tens molta energia i que per això avui m'has ajudat a fer un passet important: perdre la por que tenia fins ara als teatres... com que els veia tant foscos (i un dia vaig veure-hi un dimoni!), només començar ja tenia ganes de marxar a casa. Però avui he vist que en un teatre n'hi passen de tot tipus i que també s'hi pot estar tranquil·la i contenta. I tot plegat gràcies a tu!
T'envio un petó molt gran! Espero que els teus "bolos" vagin endavant. Segur que hi ha molts nens i nenes, papes i mames, avis i iaies que tenen ganes de sentir-vos!!
Una abraçada cantada,
Aloma
PD: Un ocellet m'ha dit que potser compartirem escola. Si és així... ens veiem molt aviat!!!! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada