Pintem amb cireres. I ho fem perquè ens encanten, per què ens agrada gaudir de la fruita del temps i perquè en cada mossegada d'una cirera hi veiem infinites possibilitats d'experimentació. Últimament, cada cop que en mengem acabem fets un desastre, amb aquella roba plena de taques roges que no hi ha manera de fer netes. I per tot això ens hem decidit a pintar-hi. Com gairebé sempre, l'interès de l'activitat recau en el procés més que en el resultat.
Partim les cireres pel mig, una tasca minuciosa i entretinguda.
Classifiquem tots els elements. pinyols, cireres, cues, meitats.
Piquem les cireres al morter per tal d'obtenir-ne el màxim de suc
(al final acabem utilitzant la batedora elèctrica).
Separem el suc de les pells amb l'ajuda d'un col·lador.
... tastem i assaborim ...
... i arribem a l'objectiu desitjat: el moment de pintar! Sorprenentment, el suc de cirera és gairebé incolor i cal acumular gruixos per tal d'aconseguir l'efecte pintura. De nou, la ruptura d'expectatives afegeix interès a l'activitat...
El resultat:
"L'univers"
"Un monstre"
Un exercici per anar més enllà del paladar, connectant creativitat i gastronomia.
