A vegades vivim amb poc contacte amb la natura, com si fos lluny quan, en realitat, és a tot arreu i a tocar de casa. L'any passat vam fer un descobriment natural interessant: un indret de cria d'uns ocells de colors preciosos, els abellerols. L'emoció ha estat molt major en descobrir, aquest any, que havien tornat.
L'abellerol és un ocell migrador, que arriba a casa nostra a finals de març provinent de l'Àfrica (i torna a marxar a finals d'estiu). Fa uns 28 cm de llarg i té un plomatge molt vistós, amb el cap de color marronós amb un ratlla negra al voltant de l’ull; el coll groc, el pit blau-verdós, les ales marronoses i verdes. El bec és llarg i negre. Les potes són grisoses.
El seu cant és una mena de pruik que repeteix mentre vola. Vola en grups que planegen incansablement a la captura de les seves preses. És insectívor. Caça abelles, vespes, libèl·lules i petits escarabats. Com a curiositat, ens ha agradat descobrir que caça a ple vol i, en el cas de les abelles, n'elimina el fibló abans de donar-lo a les cries per alimentar-les.
Excava el niu d’1-2 m de profunditat en talussos de terres sedimentàries. El mascle festeja la femella i li porta insectes. Cap al maig, la femella pon de 4-7 ous de color blanc brillant i els incuba durant 3 setmanes. Els pollets triguen al voltant d’un mes a començar a volar.
Nosaltres hem gaudit de tot el procés: de la descoberta i de la curiositat que genera; de l'exercici de paciència per capturar-ne alguna imatge; de la responsabilitat de guardar distància per no alterar cap element de la seva "normalitat"; de la recerca d'informació i del vincle entre món físic i món tecnològic; de l'observació detallada d'un ocell i de l'intent de plasmar-lo en un dibuix; de l'excitació de compartir aquesta descoberta familiar com si d'un secret es tractés... L'Aloma ha demostrat fer-se gran amb l'experiència i nosaltres...infinitament petits! ;)
... un cop més, de la natura a casa i de casa a la natura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada