L'art efímer és l'art per no durar. El de consum immediat i fugisser. L'art del procés més que del resultat, com la vida mateixa. Es basa en el principi de la no permanència i de transitorietat. L'objectiu principal no és plasmar la realitat, sinó orquestrar un procés que permeti gaudir del món interior i de l'expressió de sentiments de l'artista. Si l'art tradicional és un art de l'objecte, aquesta nova visió dóna més importància al concepte. Entre les diferents manifestacions d'art efímer, trobem el body art o l'eat art. Es tracta d'una forma de crear que prioritza la implicació personal més que el talent individual. Això fa que sigui molt més assequible per a qualsevol persona o col·lectiu.
Nosaltres ens hi hem atrevit. Primer, sense saber-ne el nom ni el concepte. Després, convençudes que era una forma genial de seguir disfrutant i expressant! La primera creació fugaç que hem fet podria englobar-se en això que anomenem "eat art", és a dir, la idea de crear utilitzant algun aliment com a idea de base.
Agafem llet i colorant alimentari.
Col·loquem la llet en una superfície força plana (plat, safata, etc.). Amb l'ajuda d'un comptagotes o d'un pinzell, fem taques a la superfície de la llet. Procurem no remoure gaire per tal que no es barregin les taques.
Quan decidim que hi ha prou color, afegim una gota de sabor de rentar els plats i observem què passa: el sabó fa que les taques de color acumulades a la superfície tendeixin a buscar els laterals del recipient. L'explicació científica del procés té a veure amb la tensió superficial. L'Aloma no entén el raonament científic, però percep la idea de transformació i de moviment, i s'esforça per controlar el pols i fer unes taques que no es barregin entre elles. Sent curiositat pel sabó i, quan l'introduïm, observa entusiasmada el que ha passat amb els colors. És com si el quadre inicial hagi canviat gairebé del tot...
Provem de plasmar l'espectacle de colors i moviment en un paper. Primer, ho fem en un full d'aquarel·la, molt més absorbent, sucant directament del plat de llet i taques. Però el resultat és mediocre o, almenys no ens convenç. Després ho intentem en papers de cuina, tacant amb el colorant alimentari i fent proves amb el sabó.
Aquest cop l'espectacle de colors és major, però no reflecteix l'experiència que hem fet, ja que la connexió entre la llet, el colorant i el sabó no queda reflectida. Tot plegat ens reitera la idea de fons d'aquesta entrada: l'art efímer és l'art del moment. Tractar d'enregistrar-lo és provar de destruir-ne l'essència. Ho hem viscut així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada