Avui hem dedicat una part del matí a dissenyar algun tipus de comiat per l'Irene i l'Igor, dos cosins que demà agafen un avió per a viure la seva superaventura a Irlanda. És un comiat fàcil, perquè sabem que estaran bé i que la tecnologia ens permetrà estar ben connectats, però no podem evitar aquella estranya sensació "del que es queda"; aquell petit buit, aquella il·lusió continguda de saber que viuran moments molt especials, però que nosaltres en quedarem al marge... Els desitgem molta molta sort. O el que és el mateix:
...molts moments de sorpresa, d'energia, de dubte, de créixer, de riure, de pensar i de no pensar; de qüestionar i de qüestionar-se. I, sobretot, molts moments inimaginables! Perquè aquesta és la màgia de posar un punt d'inflexió a la teva vida...!
Acomiadar algú no sempre és fàcil. I fer-ho en família encara menys. Amb l'Aloma hi hem pensat i hem arribat a la conclusió que allò simple acaba sent el més bonic. El resultat és molt sincer i diu moltes coses al mateix temps... esperem que us agradi, Irene i Igor! Una abraçada gegant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada