L'art crea una mirada curiosa. Fomenta la capacitat de passejar per l'entorn i captar-ne les seves singularitats. És una via cap a la representació, la comprensió i l'expressió de conceptes abstractes, al mateix temps que crea estratègies per contemplar el món.
L'art i l'artista tenen un context. Les diferents corrents artístiques construeixen la realitat des de la seva perspectiva i, per tant, permeten connectar amb el món des de diferents òptiques i punts de vista. Descobrint com d'altres s'expressen ens familiaritzem amb les diferents maneres de representar i de pensar realitats diverses. En aquest sentit, l'art ens ajuda a explorar el món, a entendre'l i a interpretar-lo. Però més enllà d'això, activa la nostra capacitat per sentir i imaginar. Ens ajuda a ampliar la nostra mirada a l'entorn i a les persones, alhora que ens permet gaudir del plaer de contemplar, comprendre i recrear. Es tracta de sentir l'obra, de notar què vol transmetre l'artista, però, sobretot, d'involucrar-se en aquella creació fins al punt de copsar-ne les seves intencions; d'acabar formant part de colors i formes, i de barrejar tot això amb la nostra experiència i els nostres interessos.
L'art i l'artista tenen un context. Les diferents corrents artístiques construeixen la realitat des de la seva perspectiva i, per tant, permeten connectar amb el món des de diferents òptiques i punts de vista. Descobrint com d'altres s'expressen ens familiaritzem amb les diferents maneres de representar i de pensar realitats diverses. En aquest sentit, l'art ens ajuda a explorar el món, a entendre'l i a interpretar-lo. Però més enllà d'això, activa la nostra capacitat per sentir i imaginar. Ens ajuda a ampliar la nostra mirada a l'entorn i a les persones, alhora que ens permet gaudir del plaer de contemplar, comprendre i recrear. Es tracta de sentir l'obra, de notar què vol transmetre l'artista, però, sobretot, d'involucrar-se en aquella creació fins al punt de copsar-ne les seves intencions; d'acabar formant part de colors i formes, i de barrejar tot això amb la nostra experiència i els nostres interessos.
Reinterpretem una obra i ens la fem nostra.
L'experiència engresca tant, que fem l'exercici per triplicat!
Endevineu de quina obra es tracta?
Joan Miró. L'or de l'atzur (1967)
Però també recordem que aquesta no ha estat la nostra primera aproximació detallada a les creacions d'altres artistes... Fa un temps, quan l'Aloma tant sols tenia un any i deu mesos, vam atrevir-nos amb una obra preciosa:
Gustav Klimt. L'arbre de la vida (1909)
En definitiva: un exercici d'extroversió i d'introspecció a la vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada