Què diu el teu nas? Una obra d’art fa olor? Pot fer
olor de festa? De mar? De ciutat? Pot fer olor de buit? De record? D’amor? I de
mort?
El perfumista Ernesto Ventós creu que sí, i fa trenta-cinc anys que es
dedica a recopilar, per a la seva col·lecció Olorvisual, algunes de les peces
més singulars de l’art contemporani, amb l’objectiu de posar en evidència la
vinculació entre ull i olfacte. Aquest estiu, el Museu de Cadaqués ha acollit una
selecció d’obres d’artistes reconeguts com ara Tàpies, Dalí, Barceló, MappleThorpe,
Perejaume, Ràfols-Casamada, Brossa o Hirt. Nosaltres hi vam ser. La vam descobrir per
casualitat i la vam visitar per intuïció. Però més enllà de l’autoria, l’exposició ens
va engrescar pel seu plantejament, per la frescor i per dinamisme. En entrar al
museu, l’ambient acollidor ens va rebre. El plantejament era fàcil: al costat
de cada obra, hi havia una ampolleta amb una essència escollida per l’autor. La reflexió apareixia de manera absolutament espontània: Ens agrada aquesta obra? Ens desperta
alguna sensació? Farà olor? O pudor? Em fixo primer en el quadre? Començo per l'essència? Tot
i que l’Aloma només tenia dos anys, fàcilment va copsar la dinàmica i no va voler
quedar enrere en aquest joc d’olorar la vista o de mirar l’olfacte.
Olor de Cadaqués ens va proposar un viatge als sentits, una aproximació a l’art més enllà dels ulls. Una estranya relació entre aquests dos sentits: a vegades comunió; a voltes xoc. Una composició sofisticada i al mateix temps senzilla, apta per a totes les edats...
Olor de Cadaqués ens va proposar un viatge als sentits, una aproximació a l’art més enllà dels ulls. Una estranya relació entre aquests dos sentits: a vegades comunió; a voltes xoc. Una composició sofisticada i al mateix temps senzilla, apta per a totes les edats...
Un aprenentatge? Seguirem olorant l'art i la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada