Elogiar és reconèixer, és agrair i és valorar. Sovint caiem
en el terrible parany de la crítica, sense recordar que les coses ben fetes
també s’han de dir en veu alta. Avui ho dic, ben clar i ben fort, pensant en
l’Escola Bressol Moixaines. Un indret que ha acollit la nostra filla durant
gairebé tres anys, convertint-se en una segona llar i una segona família. Un
lloc on ella ha pogut consolidar gustos, destreses i afinitats. Ens queda un
últim curs per endavant, però m’ha semblat que no calia esperar per elogiar la
seva feina diària, el seu afany d’experimentació i el seu respecte pel
creixement personal de cadascuna de les personetes que l’hi donen vida. Us
deixo amb un recull d’imatges, que valen més que mil paraules...
L’espai per a la creativitat
El joc d’exploració a partir de les paneres
El joc sensorial
L’acollida de les estacions
L’estimulació del joc psicomotriu
El plaer de la narració
La insinuació de certs canvis físics (llum... i quina llum?)
I podria continuar, però em guardo unes quantes propostes...
per seguir fent, algun altre dia, de l’elogi una virtut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada