30 de desembre del 2013

EL MONSTRE DEL FRED

Fa uns dies, remenant idees per demanar als reis, vam trobar un joc que semblava interessant. Es deia "El monstre dels mitjons" i era de la casa Haba (tota una garantia de qualitat!). Com que el funcionament i l'elaboració semblaven senzills, ens vam decidir a confeccionar-lo. Això ens ha permès fer-hi algunes adaptacions com ara afegir-hi diversos nivells de complexitat. A més, l'hem adaptat totalment als interessos i a les capacitats de l'Aloma. Finalment, hem acabat canviant el nom; el nostre joc s'anomena El monstre del fred. El producte final ha tingut èxit!

La proposta inicial és la següent: hi ha un petit monstre trapella que no suporta el fred. Per protegir-se, es passa el dia buscant mitjons i guants amb els quals abrigar-se. Els remena, els desordena i sempre se n'emporta un i l'amaga. L'objectiu del joc? Descobrir quin és el mitjó desaparellat!

Contingut del joc:

24 parelles de mitjons i guants (és a dir 48 mitjons i guants). 
Hem elaborat les peces amb diferents papers d'scrap, procurant que les tonalitats creïn confusió  i facin més complexa la tria.

> 48 agulles d'estendre decorades amb el mateix paper d'scrap, de manera que cada mitjó o guant tingui una agulla amb el mateix patró per a escollir. Això permetrà jugar fent parelles (i, per tant, utilitzant una agulla cada dues peces) o bé una agulla per peça.

> Un monstre del fred. En el nostre cas hem agafat un peluix en forma de ratolí.


Com s'hi juga:

>És un joc de grup. Per la quantitat de peces, està idealment pensat per a 2-4 jugadors, tot i que és fàcilment adaptable a un només major de persones.

> Posem tots els guants i mitjons estesos a terra de cara enlaire.


> Un dels jugadors demana als altres que es tapin els ulls, agafa una peça i l'amaga. És la peça que el ratolí ha robat. Comença el joc i entre tots hem de descobrir quina parella s'ha desaparellat.

> Cada jugador ha de buscar una parella de mitjons o guants igual. Nosaltres hem jugat fent parelles i, per tant, agafant una agulla d'estendre per lligar-les. També s'hi pot jugar amb un fil d'estendre i penjant les peces una a una.


> Adequant-nos a l'edat de l'Aloma, hem jugat fent servir qualsevol agulla, sense distinció de l'estampat. Més endavant, però, es poden repartir les agulles entre els jugadors i fer que cada participant busqui la parella en funció de l'estampat que marca l'agulla d'estendre.


> Per marcar el torn, anem passant-nos el ratolí dels fred. Això ha ajudat molt a l'Aloma a entendre la idea de torn i a respectar-lo sense impacientar-se.


> De moment hem jugat de manera col·lectiva i no competitiva, és a dir, recol·lectant parelles entre tots per tal d'arribar a un únic objectiu final: descobrir la parella que ha separat el ratolí! Si es vol, però, també es pot jugar de manera competitiva, fent parelles i recomptant-les.


Aspectes treballats:

> En tractar-se un joc de taula, aprenem tots els elements del joc reglat: seguir unes normes, establir torns, treballar per un objectiu final, respectar els moments dels altres, esperar pacientment, analitzar si el teu objectiu és diferent o no al dels altres. 

> La noció d'unitat i de parella.

> La idea de simetria, ja que, sense fer-hi cap esmenta, l'Aloma ha buscat sempre una col·locació simètrica dels guants abans de col·locar-hi l'agulla.

> L'atenció selectiva, és a dir, la capacitat de focalitzar l'atenció cap a un element concret.

> La motricitat fina, cada cop que col·loquem l'agulla.

> El joc en grup i la capacitat de passar-ho bé col·lectivament!


Esperem que us engresqueu a provar-lo! I... alerta! Aquests dies, el monstre del fred va boig buscant peces d'abrigar!

26 de desembre del 2013

CAMINADA D'HIVERN ENTRE FESTES

Passejada d'hivern. Un matí a l'exterior per descansar de les benvingudes festes i dels tiberis d'aquests dies. Sortim al bosc. Perquè sí. Sense motiu aparent. Amb el rerefons de respirar, de prendre l'agraït sol d'aquesta estació de l'any i d'estar en contacte amb el terra. Per afegir-hi un plus de motivació, ens dirigim a una zona on, fa uns mesos, vam plantar uns brots de pi que ens van regalar per la fira. Hi anem per veure què ha passat. 

Hauran sobreviscut? 
Els sabrem identificar?
Seran com els imaginem? 
Hauran crescut? 
Tindran alguna necessitat que no hàgim previst?

La mateixa idea de "pi" ens fa mirar enlaire... però... seran tant alts?


Aquí els tenim! Els pins són vius i tenen un aspecte impecable... La petita muralla de pedres que vam fer ens ajuda a identificar-los. Sembla que han sobreviscut la calor de l'estiu i que les pluges dels últims dies els han anat bé. Estem contents!


Romaní i timó els fan companyia, absents de flor i amb olor decreixent. 


Aprofitem l'ocasió per dibuixar a terra. Fa falta tant poca cosa...!


Els paisatges del nostre entorn ens meravellen. Quin plaer viure on vivim!


I, de seguida, passem del dibuix a l'escultura. Apilem pedres, les encerclem, provem de fer aguantar un pal, el decorem amb closques de cargol... El resultat final és indefinit (una casa? una tenda? una muntanya?) i suggerent alhora.


Enfeinats...


Perfilant els detalls finals...


I caminem una mica més. Els camps també pinten postals d'hivern. Els primers brots d'ordi despunten. D'aquí a uns mesos hauran guanyat molta alçada...


I parlant d'alçades... trobem una canya que ens permet fer comparacions...


Fulles a terra... 


...i arbres nuus.


Petits magatzems d'aigua que provoquen el joc. 
Ens veiem reflectits i intentem destruir la nostra imatge!
(llàstima que ens hàgim descuidat dels botes d'aigua)


I comprovem que les pedres s'enfonsen, però les fulles suren. Fem navegar vaixells de fulles...


I tornem. Satisfets d'haver passar un matí tranquil, però ple de les sorpreses que l'entorn sempre ens té preparades.

25 de desembre del 2013

PESSEBRES

Per Nadal, cada ovella al seu corral. I per corral, el nostre! Estem orgullosos de mostrar-vos el pessebre que hem fet aquest any. Estrenem figures i ubicació. Després de molt pensar-hi, vam creure que el més convenient era muntar-lo a la taula de llum. Volíem tenir un pessebre utilitari, a disposició de l'Aloma, i que oferís les possibilitats de joc que qualsevol criatura de dos anys i vuit mesos necessita. La taula de llum reunia totes aquestes condicions i, a més, ens permetia tenir un pessebre que fes goig. Us expliquem el procés? Abans, però, ens remuntarem a la nostra història pessebrista, prenen com a punt de partida el naixement de l'Aloma.

Primer pessebre. Nadal 2011

Un record molt bonic, la primera gran moguda creativa des del naixement de l'Aloma. Vam fer un pessebre utilitzant agulles d'estendre, folrades amb feltre, roba, cordons i altres materials d'ús comú. Com a cares, vam utilitzar els membres de la família, de manera que vam aconseguir reunir, al menjador, les persones més significatives. Això sí que és passar les festes plegats! I, per si fos poc, el repartiment de personatges va ser divertidíssim. Durant la confecció, l'Aloma va prendre paciència; com si alguna cosa li estigués dient que començava la superaventura de compartir muntatges en família...!




Segon pessebre. Nadal 2012

L'Aloma tenia aproximadament un any i mig. Estava en un moment de desenvolupament en què tot passava per l'exploració sensorial. La boca no donava a l'abast i calia pensar en un pessebre simple, sense perills, però atractiu. No hi havia lloc per les pedres, ni per les fulles, ni per figures excessivament petites. Per això ens va agradar molt una versió de pessebre en paper que vam trobar al bloc "No vull pèsols", un espai ple d'il·lustracions fantàstiques d'una dibuixant molt potent, l'Anna Villegas. L'Aloma va gaudir de les possibilitats de "manipulació sense risc" que oferia el pessebre de paper.


Pessebre d'enguany. Nadal 2013

La nostra filla ha crescut molt. Davant seu, s'ha obert un món d'infinites possibilitats. La capacitat de manipular ha crescut amb ella i els riscos han disminuït moltíssim. És una nena inquieta, amb ganes de fer, amb capacitat de proposar i amb il·lusió per les propostes noves. És per això que aquest any ens va semblar que podríem passar-ho molt bé amb un pessebre "de veritat". Aprofitant una visita a Girona, vam trobar unes figures de goma (requisit important!) que ens van fer el pes. A partir d'aquí, vam dissenyar un entorn que fos acollidor, pràctic i elegant. Un metacrilat ens va servir de base per a crear el terra. Aquesta idea va sorgir després de decidir que el pessebre aniria damunt la taula de llum. El plàstic transparent donaria doble joc. El primer pas, per tant, fou el de pintar la base. 



A continuació, vam voler fer una bona ambientació. Per qüestons pràctiques i de manteniment casolà, vam descartar la terra, les serradures, etc. Ens vam decantar per fulles, pedres, troncs, pinyes... tot allò que ens permetés crear un ambient d'harmonia entre naturalesa i modernitat. Però calia, també, construir una llar on ubicar el naixement. Com que no en teníem cap i havíem exahurit del pressupost amb la compra de les figures, vam fer-ne una d'improvisada amb uns retalls de fullola que teníem per casa.  


I el pas següent fou el d'unir l'escenari i els actors...

Moments de llum natural...


Moment de taula de llum...


Simetries genials que multipliquen el goig del pessebre i creen situacions divertides 
(heu vist el caganer?)


El resultat és diferent i convida a jugar, a crear històries, a inventar canvis, i introduir variacions. És precisament el que volíem: un pessebre dinàmic en una casa geeeeenssss estàtica!

21 de desembre del 2013

PINTEM AMB TARGETES

Les tardes d'hivern són llargues. Llargues i plenes de refredats, de fred, de tos, de foscor, de vespre. Per això sovint ens aferrem al recurs de buscar activitats que omplin el temps i engresquin l'estat d'ànim. La pintura és un membre més de la família i sovint ve de convidada. O, més ben dit, la convidem a venir. Aquest cop, per variar la proposta, hem introduït un element nou: l'ús de targetes comercials com a instrument per a crear. 

La invitació inicial és fàcil: tirem gotes de pintura de manera aleatòria en un full. En tractar-se dels dies de festes, combinem colors nadalencs: vermells, verds, blancs i daurats. També combinem el color del full: blanc i negre. 


El procés transcorre, també, amb absoluta facilitat: les mans fan dansar la targeta i enllacen les taques; com neu fonent-se, com gebra desglaçant.



El resultat més aparent és el caos, la barreja absoluta, la confusió portada a l'extrem.


En pocs minuts, però, aquesta unió completa agafa cos i guanya espectacularitat 100%.





Nosaltres hem quedat sorpresos. Una d'aquelles propostes que guardarem segur. En el record, però també a la paret o a la carpeta dels tresors pintats. Una activitat sense grans requeriments, sense complicacions, mancada de preparació prèvia. Una invitació totalment inclusiva, apta per a tots els públics i totes les edats.

NADAL DOLÇ

En alguna altra entrada ja hem parlat de la llar d'infants i del fantàstic acompanyament que fan del creixement de l'Aloma. Ens hi sentim bé, fins al punt que els nens i nenes de la classe dels elefants i la Dolors, s'han convertit en una "altra família". Per agrair-los aquesta companyia, vam estar pensant quin tipus de felicitació de Nadal podríem fer. Havia de ser bonica, però fàcil de produir en massa (20 felicitacions són moltes!). L'Aloma va tenir la idea: podríem fer un pastís! I la seva proposta va evolucionar cap a aquestes magnífiques galetes...Us convidem a provar-les!

Després d'un primer sondeig a la xarxa, vam escollir la recepta de The Pink Cake Factory (http://www.lestevesreceptes.cat). Tot i que hem fet algun canvi, és la que deixem a continuació. 

Ingredients:

250 gr. de mantega (a temperatura ambient)
450 gr. de farina (de la normal, no de reposteria)
150 gr. de sucre glass
Una cullerada sopera més una culleradeta d'aigua
Una culleradeta i mitja d'extracte de vainilla (nosaltres no en vam utilitzar)
Parles de sucre i aroma (aquests ingredients no formen part de la recepta original)
Paper vegetal per al forn



Preparació:

1- En un bol barregem la mantega amb el sucre glass. 

2- Tamisem la farina i l'afegim a la mescla anterior. Si teniu nens, els encantarà barrejar aquesta massa amb les mans. Si sou grans, us agradarà tant o més!

3- Finalment afegim l'aigua. Formem una bola, l'emboliquem amb paper film i la posem durant una hora a la nevera.

4- Preescalfem el forn a 180ºC. Estirem la massa de les galetes i l'anem tallant amb la forma que més ens agradi. Com que és Nadal, nosaltres hem utilitzar uns motlles en forma d'estrella.

5- Posem les galetes a la safata del forn, sobre paper vegetal, una mica separades perquè no s'enganxin entre elles. En posem com a màxim 25-30 a la safata. Les coem durant 10-12 minuts. No hem de deixar que es torrin, han de quedar blanquetes. Les deixem refredar sobre una reixa.

Fem treballar la motricitat...


...mesurem el sucre i la farina...


... escurem tota la mantega...


... tamisem...


 ...i... a barrejar!


Aconseguim la bola que se'ns demanava. Una gran pilota comestible!


 Pressionem per afegir l'aroma.


I tallem les estrelles amb delicadesa i paciència


Algunes de les galetes després del forn...


Són fàcils, divertides i bones!

Un cop refredades, vam posar les estrelles en bossetes de cel·lofana, les vam tancar amb l'ajuda d'una cinta nadalenca i vam afegir una targeta amb una imatge de l'Aloma durant el procés i un bon desig de Nadal:

Que tingueu un Nadal ben dolç! Bones festes!



Aloma i família