30 de novembre del 2013

L'HORT A CASA

A casa tenim un hort urbà. El vam començar la primavera passada i ens ha fet passar bones estones i aprendre forces coses. El primer pas va ser decidir quin tipus de cultiu podríem posar. Vam començar amb aquells de creixement ràpid (enciams, escaroles...) i, de seguida, ens vam animar a provar alguna altra varietat. Hem plantat, trasplantat, regat, observat, collit. També hem hagut de superar alguns imprevistos, com ara el control dels ocells que venien a picotejar al nostre balcó.

Un hort ofereix infinites possibilitats d'aprenentatge. És com la vida mateixa: un procés que comença d'una petita llavor i que genera nombroses transformacions. El creixement d'una planta genera preguntes i dubtes (què passarà? què sortirà primer? com serà el fruit? quan podrem collir? per què no creix més?) i porta a l'establiment d'unes hipòtesis que només poden ser corroborades amb dedicació i paciència. En aquest sentit, un hort implica responsabilitat. Pels que, a més, no tenim la sort de gaudir d'uns metres d'espai exterior, l'hort urbà ajuda a mantenir aquest contacte amb la natura tant i tant necessari.

Finals de tardor i principi d'hivern. L'hort entra en una etapa dura. Les glaçades li donen unes vacances merescudes. Deixem, tant sols, aquells cultius que podran resistir i que estaran a punt amb pocs dies. La resta haurà d'esperar. Les nostres ganes, també. Mentrestant, cultivarem noves idees per aquest deliciós i petit projecte familiar!

L'hort ocupa una part del nostre balcó i el fa més acollidor.

Les plantacions amb llavor ofereixen la possibilitat d'observar els primers brots de vida.

En canvi, els cultius a partir de planter permeten avançar el punt de partida i veure el creixement abans.

Les primeres flors apareixen.

Els primers fruits, ben verds, que després maduraran. L'associació entre estats i colors és un altre possibilitat ben a l'abast. 

Algunes experiències fàcils: fem germinar una mongeta a l'interior.

I li oferim la possibilitat de créixer trasplantant-la a l'exterior. Toquem les arrels i observem el residu de la mongeta.

Reguem i reguem...

... fins que tota aquesta feinada dóna els seus fruits.
Les pastanagues han quedat petites. Què deu haver passat? Una fantàstica oportunitat per plantejar alternatives!

Preparem una bona amanida per sopar. Netegem i tallem l'enciam i l'escarola.

Rentem les pastanagues per treure'ls la terra.

Tot i ser petites, les pastanagues no arriben al plat. Són delicioses collides i menjades!

Un cop al plat, la satisfacció pel nostre hort és encara major. Els aliments frescos són, de per sí, fantàstics. Si, a més, aquests productes són d'autoproducció, el gust és encara millor.

Ah! Ens en descuidàvem! La lectura ha arribat fins al nostre hortet. Aquest conte, de Georgina Duran, narra la història d'una família que decideix muntar un hort a casa i es posa mans a l'obra. Un paral·lelisme que ens ha ajudat a parlar-ne, a comparar situacions i a plantejar-nos noves possibilitats de futur. Una excusa més per gaudir de la lectura.

20 de novembre del 2013

TARDOR AL FORN

Després de sortir a identificar la tardor i d'interioritzar alguns dels seus protagonistes (fulles, castanyes, bolets, pinyes, etc.), teníem ganes de portar-la al terreny de l'abstracció i de l'art. Per això hem aprofitat unes ceres velles amb la idea de buscar algun tipus de transformació que ens satisfés. Les ceres han passat de la caixeta al forn. Una proposta suggerent, que estimula la curiositat i que ha tingut un resultat genial.


El procés ha estat el següent:

1. Pintem un full (hem utilitzat una cartolina DINA4) amb pintura i el deixem assecar. Hem escollit els colors de la tardor. També es podria fer amb un full de color, estalviant-se aquest pas, però crec que el fons pintat dóna més personalitat al producte final.


2. Localitzem la caixeta de ceres barrejades, sovint brutes, que conviden poc a dibuixar (ja sigui perquè han quedat molt petites o bé perquè s'han contaminat amb altres colors). 


3. Netegem les ceres amb una tovalloleta humida, procurant que quedin totalment del seu color.


4. Ratllem les ceres amb l'ajuda d'un ratllador de cuina. Fem aquest procediment per a cada color per separat i posem les ceres ratllades en contenidors diferents en funció del color. Nosaltres n'hem utilitzat cinc: marró clar, marró fosc, vermell, taronja i groc.

+


5. Repartim la cera ratllada igual com si poséssim sal al pa amb tomàquet. Triem els colors i els gruixos que ens agradin.




6. Quan la composició ens satisfà, posem el dibuix al forn (a uns 50ºC). Anem observant com les ceres es fonen, es barregen, s'entrellacen i assoleixen entitat pròpia. Una espècie de màgia, una transformació per escalfor que meravella la vista.


7. Traiem el dibuix del forn i el deixem refredar. Aquest és, també, un pas interessant perquè hi té lloc una nova transformació: el pas, invers de l'anterior, del líquid al sòlid. 


L'Aloma s'ha sorprès amb la proposta. En un primer moment no tenia gens clar on ens portaria tot això. Però l'aparició del ratllador l'ha captivat. Mica a mica, ha estat capaç d'anar donant sentit a cadascun dels passos. I aquest és el gran objectiu de l'experiència. Al llarg de l'estona, hem pogut:

- Practicar el traç i el domini del pinzell.
- Identificar i escollir els colors propis de la tardor.
- Practicar la motricitat fina (netejant una cera, ratllant, espolsant les ceres ratllades, etc.).
- Estimular la capacitat d'observació.
- Enfortir els propis gustos i preferències, prenent decisions per escollir la composició que més ens agradi.
- Adonar-nos que els objectes canvien d'estat.
- Gaudir amb l'art i amb la capacitat d'experimentació.
- Parlar i parlar.
- Compartir impressions.

El resultat és sorprenent i impactant. Decidim que no ens quedarem aquí, sinó que traurem profit de les altres estacions, creant una petita sèrie: "les estacions al forn". Esperem que algú més s'hi engresqui!

19 de novembre del 2013

CONVIDEM LA TARDOR...

La tardor és una estació especial. Aquella justa barreja entre l'excés de calor i el fred abusiu. L'entrada preparada a l'hivern. La decadència d'alguns arbres i plantes. L'explosió de nous fruits i sabors distintius. La tardor engresca i sembla que ens convidi a provar coses noves, amb aquella sensació que és una etapa de possibilitats infinites, de portes obertes. Potser precisament perquè és efímera i això estimula la creativitat, les ganes de treure'n profit i d'experimentar-la al màxim. 

Aquesta tardor hem pogut viure moment bonics i especials, gaudint de diferents propostes. Algunes d'elles han sorgit de manera espontània. D'altres han estat provocades. I n'hi ha que han esdevingut en forma de tradició. Totes elles, però, han sigut fantàstiques; experiències per viure l'entorn i per convidar-lo a casa nostra. 


La primera aproximació a aquesta estació ha tingut per escenari la natura. Sortir, mirar i recollir tot allò que els sentits poden captar i que la inquietud demana...

Sortida a buscar castanyes a Sant Salvador de Torroella (Bages). Recordem i localitzem un castanyer bord. N'observem les fulles, el tronc i, és clar, el fruit. Recollim castanyes amb el seu embolcall punxegut.




Una parada de castanyera. El joc simbòlic surt gairebé acte seguit. I, amb poca estona, l'anem perfeccionant simplement amb allò que tenim a l'abast: una parada de castanyera, una cassola, paperines de paper, castanyes, nous, mandarines, cartells amb els preus, un davantal i mocador de castanyera, i uns quants euros per jugar a comprar i vendre. Fa falta res més per engrescar-se?



I a mig joc, sorgeixen les ganes de canviar de rol...


Impressió amb l'embolcall de les castanyes. Aprofitem l'entrada de la tardor a casa. Unim aquests elements nous (pinyes, castanyes, troncs...) a un clàssic de casa nostra (la plastilina). Sense gaires indicacions, descobrim les possibilitats de crear estampats, d'imprimir textures, de tocar relleus.







Excursió al Montseny (La Selva). Els colors dels boscos de tardor ens enamoren i aquest cop ens desplacem una mica més lluny, fins al Montseny. Fem una petita passejada, sempre amb la vista alerta i una pàgina oberta per a la llibreta de records.

Iniciant-nos en resistència, força i velocitat!

L'evidència de les fulles que cauen...

Piscines de fulles on experimentar


Decorem fulles. Pintar sobre fulles té la seva complexitat. Les fulles són rugoses i s'acoblen amb imperfecció a la superfície de dibuix. Obliguen a posar-se en situació, a subjectar-la bé amb la mà que no agafa el llapis. A mesurar l'aplicació dels diferents materials (retoladors, pintura, gomets). Predisposen a la concentració i a l'atenció selectiva.
El retolador...
...la pintura i els palets de les orelles...
...els gomets...
...i els mateixos dits, que sempre reapareixen, com a instrument de més confiança!
El resultat final:

Aplanem fulles, en fem làmines i les observem a la taula de llum. Després de tot, ens adonem que tenim una quantitat important de fulles. Val la pena guardar-les. Les aplanem, en fem làmines i obrim el torn a la taula de llum. Per cert, no fa gaires dies l'hem perfeccionat i... observeu el resultat: ara tenim miralls per a fer simetries!



En definitiva... una superaventura, això de la tardor!