A casa tenim un hort urbà. El vam començar la primavera passada i ens ha fet passar bones estones i aprendre forces coses. El primer pas va ser decidir quin tipus de cultiu podríem posar. Vam començar amb aquells de creixement ràpid (enciams, escaroles...) i, de seguida, ens vam animar a provar alguna altra varietat. Hem plantat, trasplantat, regat, observat, collit. També hem hagut de superar alguns imprevistos, com ara el control dels ocells que venien a picotejar al nostre balcó.
Un hort ofereix infinites possibilitats d'aprenentatge. És com la vida mateixa: un procés que comença d'una petita llavor i que genera nombroses transformacions. El creixement d'una planta genera preguntes i dubtes (què passarà? què sortirà primer? com serà el fruit? quan podrem collir? per què no creix més?) i porta a l'establiment d'unes hipòtesis que només poden ser corroborades amb dedicació i paciència. En aquest sentit, un hort implica responsabilitat. Pels que, a més, no tenim la sort de gaudir d'uns metres d'espai exterior, l'hort urbà ajuda a mantenir aquest contacte amb la natura tant i tant necessari.
Finals de tardor i principi d'hivern. L'hort entra en una etapa dura. Les glaçades li donen unes vacances merescudes. Deixem, tant sols, aquells cultius que podran resistir i que estaran a punt amb pocs dies. La resta haurà d'esperar. Les nostres ganes, també. Mentrestant, cultivarem noves idees per aquest deliciós i petit projecte familiar!
L'hort ocupa una part del nostre balcó i el fa més acollidor.
Les plantacions amb llavor ofereixen la possibilitat d'observar els primers brots de vida.
En canvi, els cultius a partir de planter permeten avançar el punt de partida i veure el creixement abans.
Les primeres flors apareixen.
Els primers fruits, ben verds, que després maduraran. L'associació entre estats i colors és un altre possibilitat ben a l'abast.
Algunes experiències fàcils: fem germinar una mongeta a l'interior.
I li oferim la possibilitat de créixer trasplantant-la a l'exterior. Toquem les arrels i observem el residu de la mongeta.
Reguem i reguem...
... fins que tota aquesta feinada dóna els seus fruits.
Les pastanagues han quedat petites. Què deu haver passat? Una fantàstica oportunitat per plantejar alternatives!
Preparem una bona amanida per sopar. Netegem i tallem l'enciam i l'escarola.
Rentem les pastanagues per treure'ls la terra.
Tot i ser petites, les pastanagues no arriben al plat. Són delicioses collides i menjades!
Un cop al plat, la satisfacció pel nostre hort és encara major. Els aliments frescos són, de per sí, fantàstics. Si, a més, aquests productes són d'autoproducció, el gust és encara millor.
Ah! Ens en descuidàvem! La lectura ha arribat fins al nostre hortet. Aquest conte, de Georgina Duran, narra la història d'una família que decideix muntar un hort a casa i es posa mans a l'obra. Un paral·lelisme que ens ha ajudat a parlar-ne, a comparar situacions i a plantejar-nos noves possibilitats de futur. Una excusa més per gaudir de la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada