VOLAR

Avui, diumenge 29 de setembre del 2013, ha estat un dia fantàstic. Des de feia un any, aproximadament, teníem pendent fer un vol en globus. El Narcís va fer-me aquest regal d’aniversari i hem tardat mesos abans de decidir-nos a programar el viatge. Però l’experiència ha estat genial i les sensacions molt diverses.

A les 8.00h del matí ens hem trobat a la gasolinera El Lleó, entre Artés i Cabrianes. Ens ha rebut l’Arnau, un noi jove amb cara de bona persona i aspecte físic similar a un dels actors de la novel·la de la tarda. Hi havia, també, els que s’han convertit en els nostres companys de vol i d’aventura. Des del primer moment, hem sabut que passaríem una bona estona i que satisfaríem les nostres expectatives. La previsió del vent no era l’esperada a la zona de Sallent i per això ens hem desplaçat a Callús. Allà ens esperava l’Àngel, el pilot del globus “Tempo” (que en Suahili vol dir “Elefant”). Era un globus de 10 places, de les quals només n’hem ocupat 8. Muntatge, explicacions justes i necessàries, i arrenquem a volar.

Una de les primeres coses que ens ha sorprès és la poca sensació d’estar en moviment. La cistella es manté estable i esdevenim part del vent. Com si la unió fes la força i deixéssim de ser qui som. Com si el vent ens absorbís.

D’altra banda, també ha estat sensacional volar pel nostre territori i reconèixer indrets que et són del tot familiars, juntament amb d’altres que, malgrat ser a prop, desconeixies totalment.

Volar, mirar i descobrir...

La immensitat del cel

El joc amb les ombres

La confiança dipositada en el pilot

El predomini del conreu

L’abundància de masies

En definitiva, ha estat un matí de redescobriment del paisatge i d’un mateix. Per adonar-se que, malgrat l’agitació i la programació del dia a dia, és possible –i fins i tot necessari!- parar durant unes hores per tant sols “observar”. Mirar. Deixar-se anar. Perdre’s en la contemplació sense pressa. Reflexionar sobre la infinita simplicitat de la condició humana (al cel no som res!). I, alhora, sentir-nos infinitament poderosos. Volar i prou.

PANERES

El pas del temps porta inherents molts canvis. Els transcurs de les estacions n’és un exemple. El pas d’una estació a una altra empeny transformacions meteorològiques i fenòmens naturals diferents. Una flor que emergeix a la primavera. Una abella engrescada amb el bon temps. Les ganes d’exterior del mes d’abril. Un sol que escalfa amb força a l’estiu. La calor feta il·lusió a les vacances. Una catifa de fulles al terra amb l’arribada de la tardor. Castanyes i moniatos. Les insinuacions atrevides dels arbres nuus a l’hivern. Fred, caliu, recolliment.

A casa, ens agrada reproduir aquests canvis en forma de propostes de manipulació. Som relativament novells en això, però ens hi hem engrescat de manera galàctica.

L’inici va venir amb l’arribada de la primavera. Segurament influenciada per algun episodi a la llar d’infants, l’Aloma ens preguntava sovint per aquesta estació: “On és la primavera?”, “Què té la primavera”... Això va ser suficient per reunir diferents materials que suscitessin major curiositat i conversa: arròs tenyit amb colorant alimentari, pedres, pètals de flors, insectes de goma, un niu d’ocells trobat al bosc, una mallerenga que reprodueix el so, closques de cargol i recipients per manipular.

Després de l’èxit de la primera proposta, l’Aloma no es va oblidar de demanar la panera de l’estiu. Aquest cop, l’ambientació va venir inspirada per l’aire marí.

En primer lloc, vam recollir petxines, caragolines i musclos a la platja. També ens vam enamorar de les roques de mar, dels seus colors i de les seves estampacions sota l’aigua. A més, en alguna botiga de decoració, vam aconseguir estrelles de mar i algun altre complement.

D’altra banda, un bon munt de sorra fina de platja i unes combinacions de cartolines i robes per reproduir el mar. Finalment, vam decorar i plastificar alguns peixos i animals marins.

I tot va estar llest pel joc i la manipulació!

Omplir, vessar, transvasar.

Comprovar la sonoritat dels materials.

Moure, canviar, organitzar, composar.

Pressionar i imprimir formes.

Implicar tot el cos.

Pensar, observar i preguntar-se. Un plaer pels sentits, una invitació a la comprensió de l’entorn, una oportunitat per a la comunicació. Una excusa per seguir creixent.