2 de febrer del 2014

SIMETRIES

Avui m'agradaria començar aquesta entrada, citant directament Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l'Escola (GAMAR), vinculat a la Universitat de Girona i dirigit per Maria Antònia Canals, una deessa del pensament i la pedagogia matemàtica. L'activitat que hem compartit avui s'entén en el marc de la geometria. L'hem introduït com un joc i n'hem gaudit com un passatemps. Però, justament després d'immergir-nos-hi, ens hem adonat de les implicacions matemàtiques que tenia. Ho explico en un text copiat directament del GAMAR. Jo no ho sabria dir millor: 


"La geometria es refereix a fenòmens que transcorren en l’espai, i aquest és potser el subjecte de coneixement més proper a la persona, ja que des del moment de néixer, vivim i actuem immersos en l'espai, i no hi ha cap fet real i concret de la vida que transcorri fora d’ell. Però al mateix temps, l’espai presenta la dificultat de no poder-lo contemplar des de fora, contràriament al que fem amb altres coses que són objecte del nostre estudi. Potser per això l’aprenentatge de la geometria comporta unes dificultats particulars, a vegades difícils d’interpretar i de resoldre.

El coneixement de l’espai és molt ampli i no pas tot és objecte de la geometria. Aquesta s’ocupa només d’alguns aspectes de l’espai, que podem dir que són la posició, les formes (amb una, dues, o tres dimensions) i els canvis de posició o de forma. El seu aprenentatge progressiu per part de la mainada requereix sempre la implicació del seu pensament lògic, altrament no seria matemàtiques, i constitueix l’objecte de la geometria a l’escola".

Les "transformacions" són un element important en aquest aprenentatge d'una "geometria dinàmica". Entenem per transformació:

"Els canvis de forma, o de posició o de totes dues coses, aplicats a les figures d’una, dues o tres dimensions. Cal que tinguem en compte que no estem parlant de canvis físics, sinó de canvis que són com una manipulació dels elements geomètrics en el terreny de les idees, tal com correspon a l’objecte de la matemàtica, que sempre és abstracte. Aquests canvis, moltes vegades són deguts a moviments, però no sempre és així necessàriament; també un mirall pot fer-nos canviar de lloc una cosa encara que només sigui virtualment.

Una transformació geomètrica, com qualsevol operació, ens fa passar d’un element que és la figura inicial, a un altre que és la figura final, seguint unes normes prèviament establertes que són les que defineixen cada tipus de transformació. Perquè, com en les operacions numèriques, n’hi ha de diferents tipus o “famílies”, cadascuna amb les seves característiques i lleis pròpies, i en relació amb unes nocions geomètriques o unes altres".

És en el si de les transformacions que emmarquem l'activitat d'avui. Feia dies que no visitàvem la taula de llum. Avui ho hem fet amb una proposta senzilla: una pila de fotografies (o dibuixos) retallats justament per la meitat, és a dir, per un eix de simetria. 


Algunes de les imatges eren fàcils de reconèixer. D'altres, en canvi, creaven dubtes i empenyien a posar-les directament a la taula i a jugar amb els miralls. 


L'Aloma ha endevinat força ràpid que, posant l'eix de simetria al peu del mirall, aconseguia doblar la imatge i tenir la figura completa. Ha estat divertit veure que apareixia la meitat invisible. I, sobretot, jugar a buscar aquesta línia (eix) i adonar-se que, en qualsevol altra posició, la figura resultant no era "la unitat sencera". 


El joc a partir de simetries ens ha obert moltes possibilitats que podrem seguir explorant: introduir figures amb un eix que no sigui de simetria (i distingir-les respecte les altres!), explorar la simetria amb el nostre cos, buscar múltiples eixos de simetria... Un ventall gran d'idees que, esperem, puguem anar descobrint en forma de joc.

1 de febrer del 2014

ART EFÍMER: CREACIÓ LÀCTICA

L'art efímer és l'art per no durar. El de consum immediat i fugisser. L'art del procés més que del resultat, com la vida mateixa. Es basa en el principi de la no permanència i de transitorietat. L'objectiu principal no és plasmar la realitat, sinó orquestrar un procés que permeti gaudir del món interior i de l'expressió de sentiments de l'artista. Si l'art tradicional és un art de l'objecte, aquesta nova visió dóna més importància al concepte. Entre les diferents manifestacions d'art efímer, trobem el body art o l'eat art. Es tracta d'una forma de crear que prioritza la implicació personal més que el talent individual. Això fa que sigui molt més assequible per a qualsevol persona o col·lectiu. 

Nosaltres ens hi hem atrevit. Primer, sense saber-ne el nom ni el concepte. Després, convençudes que era una forma genial de seguir disfrutant i expressant! La primera creació fugaç que hem fet podria englobar-se en això que anomenem "eat art", és a dir, la idea de crear utilitzant algun aliment com a idea de base.

Agafem llet i colorant alimentari.


Col·loquem la llet en una superfície força plana (plat, safata, etc.). Amb l'ajuda d'un comptagotes o d'un pinzell, fem taques a la superfície de la llet. Procurem no remoure gaire per tal que no es barregin les taques. 



Quan decidim que hi ha prou color, afegim una gota de sabor de rentar els plats i observem què passa: el sabó fa que les taques de color acumulades a la superfície tendeixin a buscar els laterals del recipient. L'explicació científica del procés té a veure amb la tensió superficial. L'Aloma no entén el raonament científic, però percep la idea de transformació i de moviment, i s'esforça per controlar el pols i fer unes taques que no es barregin entre elles. Sent curiositat pel sabó i, quan l'introduïm, observa entusiasmada el que ha passat amb els colors. És com si el quadre inicial hagi canviat gairebé del tot... 





Provem de plasmar l'espectacle de colors i moviment en un paper. Primer, ho fem en un full d'aquarel·la, molt més absorbent, sucant directament del plat de llet i taques. Però el resultat és mediocre o, almenys no ens convenç. Després ho intentem en papers de cuina, tacant amb el colorant alimentari i fent proves amb el sabó.



Aquest cop l'espectacle de colors és major, però no reflecteix l'experiència que hem fet, ja que la connexió entre la llet, el colorant i el sabó no queda reflectida. Tot plegat ens reitera la idea de fons d'aquesta entrada: l'art efímer és l'art del moment. Tractar d'enregistrar-lo és provar de destruir-ne l'essència. Ho hem viscut així.