Aloma, aquesta ets tu. Ets els ulls inquisidors que arrenquen rialles. El nas que va néixer tort i que ara et fa la cara simètrica. La boqueta petiteta, mogudeta, trapelleta. L’expressió de les expressions. Cargolins en forma de saliva. Les galtes que qualsevol voldria mossegar. O estirar. O petonejar. Ets unes mans llargues i unes ungles llarguíssimes. Uns braços i unes cames que no paren. Ets vaques a tot el cos. Un melic ben fet. Uns genolls que es desdibuiixen. Un peus com els del teu pare. Ets còlics i pets constants. Hosta d’homeopatia. Ets plor i calma a la vegada. I Comences a ser somriure. Ets el que et toca ser, però molt més del que hauríem imaginat que series. Ets nostra i som tots teus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada