4 de setembre de 2011

AI! (28.4.11)


Ets res. I ho ets tot. I no puc amb les hormones. I ploro constantment. I vull la meva mare. I l’escalfor de les paraules consoladores del Narcís. I no sé si ploro d’alegria, o de por, o d’impotència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada