4 de setembre de 2011

MALA CONSCIÈNCIA (6.5.11)


Tinc mala consciència. No et puc alletar. Ho he intentat tot: crema per recuperar els mugrons, mugroneres, escalfor, fred, tirallets, llet d’ametlla, cigrons, fruits secs, pastilles per activar la producció de llet. I res sembla funcionar. He parlat amb la llevadora, amb el pediatre, amb el ginecòleg, amb amics, coneguts i familiars. Tothom hi diu la seva. Tothom intenta ajudar-me amb uns consells que no donen fruit. I no puc més perquè sento dolor físic i un malestar emocional que m’està vencent. Em diuen que em rendeixi, que no m’hi amoïni. Jo no vull rendir-me. Vull notar-te a prop meu i construir aquests moments que només poden ser nostres. No vull interrupcions de biberons que poden ser de qualsevol. Però sento que ho hauré de fer, que aquest serà el final.  Em passo el dia traient llet amb el tira llets i no tinc temps de tenir-te i estimar-te. I això em fa sentir mala mare. Penso en què hauria passat si visquéssim en un país africà, desproveïdes de l’alternativa de la llet artificial. I em pregunto si les coses haurien anat diferent i m’hauria estalviat el problema. Però, sobretot, em maltracto pensant que potser et moriries. I em sento mala mare. I penso que no podré, que no en sabré. I ho poso per escrit perquè ser que algun dia em miraré aquestes ratlles amb sorna i te les podré llegir si, desafortunadament, passes pel mateix tràngol. És cert que no és un gran problema, però és el meu problema i el primer problema que tinc i que t’afecta a tu directament. Perdona’m, petita Aloma, per començar la vida sense poder-te donar la millor de les llets: la de la mare. Vull el millor per tu i procuraré donar-t’ho en tot allò que estigui al meu abast. Ploro i això m’ajuda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada