26 d’octubre del 2013

HI HAVIA UNA VEGADA TRES PORQUETS...


En diverses ocasions, el mestre i pedagog Francesco Tonucci ha posat de manifest la importància de mirar els nens i nenes com a éssers amb un bagatge determinat. En aquest sentit, la clau de l'èxit educatiu és aconseguir aprofitar la riquesa de cada infant i posar-la en moviment perquè l'aprenentatge no sigui passar del desconegut al conegut, sinó crear un passatge que ens porti del que sabem al que sabem millor, aprofundint en les coses. Em sembla una idea encisadora i, al mateix temps, una necessitat vital. Precisament avui hi he pensat quan, compartint una estona de joc amb l'Aloma, m'he adonat que estàvem posant en dansa aquest aprofundiment. 

A casa nostra, els contes ocupen molts espais i moments del dia a dia familiar. La passió pels llibres és un defecte gairebé de fàbrica, i ens agrada renovar-los, tocar-los, observar-los, comparar-los i qüestionar-los. Els contes populars representen una part important de les primeres narracions de l'Aloma. Tot i així, més enllà dels missatges i de la màgia dels personatges, hi ha certes coses que ens agradaria canviar i, pensant en aquesta possibilitat, vam reproduir la història d'Els Tres Porquets. Tres porquets i un llop de goma, tres casetes d'autoconfecció i una taula de llum per millorar l'escena. Una oportunitat divertida per reconstruir la història, per expressar-nos oralment, per donar veu i intenció a uns personatges, per crear interaccions noves i per canviar desenllaços. Ja sabíem una història, però ara la sabem millor. O, almenys, més nostra...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada