25 de desembre de 2013

PESSEBRES

Per Nadal, cada ovella al seu corral. I per corral, el nostre! Estem orgullosos de mostrar-vos el pessebre que hem fet aquest any. Estrenem figures i ubicació. Després de molt pensar-hi, vam creure que el més convenient era muntar-lo a la taula de llum. Volíem tenir un pessebre utilitari, a disposició de l'Aloma, i que oferís les possibilitats de joc que qualsevol criatura de dos anys i vuit mesos necessita. La taula de llum reunia totes aquestes condicions i, a més, ens permetia tenir un pessebre que fes goig. Us expliquem el procés? Abans, però, ens remuntarem a la nostra història pessebrista, prenen com a punt de partida el naixement de l'Aloma.

Primer pessebre. Nadal 2011

Un record molt bonic, la primera gran moguda creativa des del naixement de l'Aloma. Vam fer un pessebre utilitzant agulles d'estendre, folrades amb feltre, roba, cordons i altres materials d'ús comú. Com a cares, vam utilitzar els membres de la família, de manera que vam aconseguir reunir, al menjador, les persones més significatives. Això sí que és passar les festes plegats! I, per si fos poc, el repartiment de personatges va ser divertidíssim. Durant la confecció, l'Aloma va prendre paciència; com si alguna cosa li estigués dient que començava la superaventura de compartir muntatges en família...!




Segon pessebre. Nadal 2012

L'Aloma tenia aproximadament un any i mig. Estava en un moment de desenvolupament en què tot passava per l'exploració sensorial. La boca no donava a l'abast i calia pensar en un pessebre simple, sense perills, però atractiu. No hi havia lloc per les pedres, ni per les fulles, ni per figures excessivament petites. Per això ens va agradar molt una versió de pessebre en paper que vam trobar al bloc "No vull pèsols", un espai ple d'il·lustracions fantàstiques d'una dibuixant molt potent, l'Anna Villegas. L'Aloma va gaudir de les possibilitats de "manipulació sense risc" que oferia el pessebre de paper.


Pessebre d'enguany. Nadal 2013

La nostra filla ha crescut molt. Davant seu, s'ha obert un món d'infinites possibilitats. La capacitat de manipular ha crescut amb ella i els riscos han disminuït moltíssim. És una nena inquieta, amb ganes de fer, amb capacitat de proposar i amb il·lusió per les propostes noves. És per això que aquest any ens va semblar que podríem passar-ho molt bé amb un pessebre "de veritat". Aprofitant una visita a Girona, vam trobar unes figures de goma (requisit important!) que ens van fer el pes. A partir d'aquí, vam dissenyar un entorn que fos acollidor, pràctic i elegant. Un metacrilat ens va servir de base per a crear el terra. Aquesta idea va sorgir després de decidir que el pessebre aniria damunt la taula de llum. El plàstic transparent donaria doble joc. El primer pas, per tant, fou el de pintar la base. 



A continuació, vam voler fer una bona ambientació. Per qüestons pràctiques i de manteniment casolà, vam descartar la terra, les serradures, etc. Ens vam decantar per fulles, pedres, troncs, pinyes... tot allò que ens permetés crear un ambient d'harmonia entre naturalesa i modernitat. Però calia, també, construir una llar on ubicar el naixement. Com que no en teníem cap i havíem exahurit del pressupost amb la compra de les figures, vam fer-ne una d'improvisada amb uns retalls de fullola que teníem per casa.  


I el pas següent fou el d'unir l'escenari i els actors...

Moments de llum natural...


Moment de taula de llum...


Simetries genials que multipliquen el goig del pessebre i creen situacions divertides 
(heu vist el caganer?)


El resultat és diferent i convida a jugar, a crear històries, a inventar canvis, i introduir variacions. És precisament el que volíem: un pessebre dinàmic en una casa geeeeenssss estàtica!

1 comentari:

  1. Uau! Quina evolució més interessant la dels pessebres de casa vostra. M'encanten tots tres, són super creatius!

    ResponElimina