FIRA D'EXPERIMENTACIÓ

“Som éssers experimentadors. Des del naixement estem intervenint de manera continuada en la realitat per a aconseguir donar sentit a tot allò que ens envolta en un interminable provar i repensar. Inquietud, curiositat, ganes de saber, necessitat d’entendre, de preguntar-se com funciona, de plantejar-se com aconseguir un objectiu… Pensar, provar, repensar, comprovar, un procés natural d’acostament al coneixement.” (Montserrat Pedreira, 2006)

12:00 del migdia. Manresa. Aparquem el cotxe. Som tres famílies. Ens dirigim al Museu de la Ciència i la Tècnica. Engrescats, il·lusionats, amb ganes de provar, veure i tocar. Comença la 3a Fira d'Experimentació per a Infants de 0 a 6 anys. Una proposta que ofereix la Fundació Universitària del Bages (FUB) i que és d'una qualitat considerable. Una forma d'apropar l'experimentació a les famílies. Una manera de veure que experimentar és un repte, però també un element de la nostra quotidianitat. En definitiva, una possibilitat a l'avast.

Entrem. Trobem una sala molt gran, dividida de manera senzilla, però clara. Les propostes s'aprecien a simple vista. La quantitat d'experimentadors és, també, molt pensada i no hi ha grans aglomeracions. No hi ha cues, i tot flueix.

D'entre totes les propostes, unes quantes són molt adequades a l'edat del nostre equip d'experimentadors (al voltant dels dos anys i mig). 

L'estenedor de roba. Ens ofereixen dos coves: un, amb peces de roba de feltre de diferents colors; l'altre, amb agulles d'estendre. Al nostre voltant, tenim estenedors (dos pals amb un fil força llarg, suficient per estendre-hi diferents peces). Cada nen agafa un full A4 doblegat per la meitat. A fora hi veiem l'inici d'una sèrie. En el nostre cas, un jersei de color blau i uns pantalons verds. La idea és reproduir aquest començament i endevinar la sèrie per seguir-la. Al final, obrint el full doblegat descobrim la reproducció total de la seqüència. Un joc senzill, però atractiu. D'instruccions simples, però ple de contingut. Els petits s'hi impliquen. Identificar les peces, fer treballar la motricitat fina, comprovar la sèrie... i gaudir de la satisfacció d'una roba molt ben estesa! 

Circuit d'aire. Una altra proposta en forma de moviment. Trobem dos cistells. El primer està ple d'objectes per a fer rodar. Tots ells són diferents: globus buits, globus plens, ampolles amb diferents continguts, esponges, rotlles de paper higiènic, etc. El segon cove té instruments per a fer aire: cartrons, ventalls, manxes, xeringues, embuts... La provocació inicial és clara: fer moure un objecte del primer recipient a través d'un circuit, utilitzant un instrument del segon cistell. Sembla difícil, però de seguida comencem a tenir idees!

El cartró es converteix en el nostre preferit. I és que fa molt d'aire!

Al cap d'una estona, decidim provar-ho amb una pilota més gran i més pesada. També ho aconseguim!

Què pesa més? Una proposta d'experimentació a partir del pes. Ens ofereixen molts pots d'igual capacitat, però plens de continguts diferents: pedres, plomes, escorça d'arbre, pilota de tennis, etc. Es tracta d'establir comparacions, fent ús de diferents tipus de balances. Ens ha costat una mica manipular les balances, però amb l'ajuda d'un adult hem pogut veure què pesa més o menys. I, sobretot, tafanejar les balances i intentar manipular el resultat!

Construccions. Molts recipients d'ús quotidià i totalment reciclats. Embolicats per a fer-los més atractius. Una pregunta de rerefons: qui farà la torra més alta? I no cal res més! Les ganes de jugar sorgeixen soles. No calen instruccions. La intuïció mana i el coneixement previ fa de guia. Apilem caixes. Ens abstenim d'agafar esferes, precisament perquè endevinem que no seran bones amants en aquest petit-gran objectiu que ens hem creat. I, per si això fos poc, també deixem ben clar que la piràmide ha d'anar a dalt de tot i que no és possible posar-hi res a sobre! Us sembla poc?

Col·loquem, observem i endevinem, entre tots, què passarà...

Pintem amb aliments. Tot pinta? Descobrim que hi ha aliments que pinten i d'altres que no tant. Toquem, remenem i taquem. Arribem a una conclusió força interessant: l'estat de l'aliment influeix i, a vegades, aixafar un aliment ajuda a fer-lo més pictòric. Heu vist quina paradeta?

L'arbre de la probabilitat. Una activitat difícil, però que ens fa pensar en la importància de la probabilitat. Tres safates amb fulles de diferents colors: vermelles, grogues i verdes. Un sac buit. El nen o nena ha de triar una fulla de cada color i posar-la dins el sac. Tot seguit se li demana amb quin ordre sortiran les fulles (o, el que és el mateix, quina fulla creuen que sortirà primer). Endevinar o no endevinar... aquesta és la qüestió! Al fons, tenim un mural on enganxem les nostres fulles amb l'ajuda d'un velcro. Però l'activitat no acaba aquí. Representem l'ordre amb què ens han sortit les fulles utilitzant gomets. En una taula a part, trobem ampolles de vidre, cadascuna amb una combinació de les possibles. Busquem la que correspon al nostre ordre. Un cop identificada, l'omplim posant-hi tres cullerades (una per a cada fulla). La idea és sintetitzar els resultats de tots els experimentadors i anar veient, al llarg del matí, quina és la combinació que ha sortit més cops. Complicat, però ben pensat. No us sembla?

Pescar taps. Tres banyeres de nadons plenes de taps de garrafes d'aigua. Cada tap té enganxada una arandela metàl·lica. Cada petit científic té una canya de pescar amb un imant al final. Es tracta de fer servir la força imantada per anar pescant taps. Per als més grans, la tasca és un xic més complicada. Han de girar el tap i veure quina grafia numèrica hi ha escrita. Llavors han de pensar quan falta per arribar a 10 i seguir pescant per aconseguir-ho. Els més petits entrem en la numeració gràcies a unes oueres on anem dipositant els taps pescats a mesura que els anem comptant. Aquesta proposta ens ha entusiasmat!

Fes diana! Seguim amb el poder dels imants. En aquest cas es tracta de llançar objectes contra una diana imantada i comprovar quins s'enganxen i quins no. Nosaltres som una mica petits per llançar amb força i ho fem d'una forma més senzilla, simplement apropant-nos i enganxant. És curiós veure com insistim en aquells objectes que no s'enganxen, i com repetim l'elecció d'aquells que comprovem que sí...

13.50. Els diferents espais van recollint. Molta gent ha marxat. Però, malgrat haver estat més d'una hora i mitja experimentant, les ganes no s'esgoten. Ens ho hem passat pipa. Agraïm l'esforç d'organització de la FUB i, sobretot, les voluntat de treballar per acostar la ciència a casa. Hem omplert una mica més la nostra motxilla personal. I, el que és encara millor, ens enduem un seguit d'idees per seguir omplint-la! Sensacional...!

(Aquells que vulgueu conèixer més a fons algunes propostes de la fira, podeu consultar el llibre Experimentar, quin repte!. Es tracta d'una publicació de la FUB feta a partir de les activitats plantejades a les dues edicions anteriors de la fira. Una petita joia que ja ha trobat un raconet a la biblioteca de casa...)