Anar de colònies és un compromís importantíssim per una mestra. Implica assumir la tutela d'uns nens i nenes i convertir-se en referent total durant dos o tres dies. Suposa, també, treballar sense interrupció durant aquest període. Però, sobretot, comporta una socialització genial amb aquell grup d'alumnes i una creació de vincles sense precedents. Les colònies permeten, a més, endinsar-se en un entorn nou, ampliar punts de mira i gaudir d'una sortida de la rutina. Per tot això, i per moltes més raons, valoro anar de colònies com una part important de la meva feina, un punt rellevant del projecte educatiu de les escoles.
Aquest any, he acompanyat els alumnes de cicle inicial al camp d'aprenentatge Valls d'Àneu, d'Esterri d'Àneu. L'inconvenient d'un desplaçament llarg, ha quedat completament compensat pel privilegi de gaudir d'un entorn natural i social espectacular. Vegetació diferent, ambient d'absoluta calma, municipis amb ritmes de vida tranquils... Entre activitat i activitat, vaig tenir, a més, la sort de descobrir una petita troballa literària, uns contes que em van captivar per la seva singularitat i pel seu respecte a la diversitat lingüística.
Lluvich, M., Sans, M. Lo Roïgo. Un col·leccionista de paraules. Barcelona: Cambuleta, 2009.
Aquest conte narra la història d’un nen anomenat Roïgó i la seva particular afició de col·leccionar paraules pallareses. El conte té com a eix principal dos aspectes molt importants per tots els habitants del Pallars: la seva parla i el seu paisatge. I com diu el títol del llibre, el lector, descobrirà una valuosa col·lecció de paraules pallareses que en molts pobles dels Pallars encara se senten.
Tarragona, E., Montoliu, E. Jep lo llarg i l'Estel Polar. Barcelona: Cambuleta, 2010.
Jep lo Llarg es dedica a netejar els estels amb la seva llarga barba. Però una nit, per descuit, perd l’Estel Polar i a partir d'aquí comencen els problemes. Tothom perd el nord! Els ocells que volen anar al sud se'n van al nord. Els mariners no saben on dirigir el rumb. Els insectes, les balenes, ningú no sap on ha d'anar. Jep lo llarg ha de buscar una solució per tornar l'estel Polar el seu lloc de manera que tothom estigui content. Finalment ho aconsegueix, però... com?
Els membres de l’Associació Cultural Cambuleta (una associació sense ànim de lucre que treballa per promoure l'ús de la parla pallaresa, donar-la a conèixer i posar-la en valor) pensen que la salvació i la pervivència del dialecte pallarès depèn de la voluntat i l’esforç dels parlants actuals. També afirmen que cal facilitar a les noves generacions el coneixement, si no dels trets fonètics i morfològics més genuïns d’aquesta parla, almenys sí del lèxic específic que la caracteritza. Aquests contes pretenen convertir-se en una eina per a pares i educadors per ensenyar a la canalla de la comarca a parlar el pallarès i evitar la seva desaparició. Els integrants d’aquest grup pensen que la revalorització del pallarès és un objectiu només assolible si les activitats del projecte es dirigeixen tant a les famílies com als i les mestres. Col·lectius que poden contribuir a fomentar l’aprenentatge i valorització d’aquest dialecte entre els més joves reforçant el sentiment identitari d’aquests davant la progressiva uniformització cultural. Cada conte inclou una guia de lectura i un glossari de paraules en pallarès i català. Així mateix, cada conte va acompanyat d'un CD amb la gravació d’aquest en dialecte pallarès perquè, a més del lèxic, puguem escoltar els trets distintius d'aquesta varietat dialectal. La col·lecció s'amplia amb altres publicacions: "Cantallops", "Un dia amb l’Àssua", "Lo padrí James" i "Camí de la llibertat".
A casa nostra els contes han estat molt ben rebuts. Tornar de colònies i retrobar la teva família amb ganes de veure't sempre és gratificant. Quan, a més, tornes amb aquests petits tresors sota el braç, l'alegria és per partida doble. Malgrat la complexitat dels contes per una nena de dos anys, ens hi hem endinsat amb motivació. Els hem llegit, els hem escoltat amb el CD, i hem jugat a endevinar mots i a canviar-ne d'altres per als de la nostra forma de parlar. Més enllà d'això, hem concebut maneres de fer diferents i ens hem sensibilitzat en la diversitat de parla del nostres país. Perquè la riquesa lingüística és infinita. Una meravellosa forma de relativitzar allò que donem per descomptat, el nostre criteri de normalitat, la nostra forma de parlar, de fer i d'identificar-nos.
Unes colònies productives. Uns llibres i uns paisatges que guardem ben guardats...
Molts potxons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada