La tardor és una estació especial. Aquella justa barreja entre l'excés de calor i el fred abusiu. L'entrada preparada a l'hivern. La decadència d'alguns arbres i plantes. L'explosió de nous fruits i sabors distintius. La tardor engresca i sembla que ens convidi a provar coses noves, amb aquella sensació que és una etapa de possibilitats infinites, de portes obertes. Potser precisament perquè és efímera i això estimula la creativitat, les ganes de treure'n profit i d'experimentar-la al màxim.
Aquesta tardor hem pogut viure moment bonics i especials, gaudint de diferents propostes. Algunes d'elles han sorgit de manera espontània. D'altres han estat provocades. I n'hi ha que han esdevingut en forma de tradició. Totes elles, però, han sigut fantàstiques; experiències per viure l'entorn i per convidar-lo a casa nostra.
La primera aproximació a aquesta estació ha tingut per escenari la natura. Sortir, mirar i recollir tot allò que els sentits poden captar i que la inquietud demana...
Aquesta tardor hem pogut viure moment bonics i especials, gaudint de diferents propostes. Algunes d'elles han sorgit de manera espontània. D'altres han estat provocades. I n'hi ha que han esdevingut en forma de tradició. Totes elles, però, han sigut fantàstiques; experiències per viure l'entorn i per convidar-lo a casa nostra.
La primera aproximació a aquesta estació ha tingut per escenari la natura. Sortir, mirar i recollir tot allò que els sentits poden captar i que la inquietud demana...
Sortida a buscar castanyes a Sant Salvador de Torroella (Bages). Recordem i localitzem un castanyer bord. N'observem les fulles, el tronc i, és clar, el fruit. Recollim castanyes amb el seu embolcall punxegut.
Una parada de castanyera. El joc simbòlic surt gairebé acte seguit. I, amb poca estona, l'anem perfeccionant simplement amb allò que tenim a l'abast: una parada de castanyera, una cassola, paperines de paper, castanyes, nous, mandarines, cartells amb els preus, un davantal i mocador de castanyera, i uns quants euros per jugar a comprar i vendre. Fa falta res més per engrescar-se?
I a mig joc, sorgeixen les ganes de canviar de rol...
Impressió amb l'embolcall de les castanyes. Aprofitem l'entrada de la tardor a casa. Unim aquests elements nous (pinyes, castanyes, troncs...) a un clàssic de casa nostra (la plastilina). Sense gaires indicacions, descobrim les possibilitats de crear estampats, d'imprimir textures, de tocar relleus.
Excursió al Montseny (La Selva). Els colors dels boscos de tardor ens enamoren i aquest cop ens desplacem una mica més lluny, fins al Montseny. Fem una petita passejada, sempre amb la vista alerta i una pàgina oberta per a la llibreta de records.
Iniciant-nos en resistència, força i velocitat!
L'evidència de les fulles que cauen...
Piscines de fulles on experimentar
Decorem fulles. Pintar sobre fulles té la seva complexitat. Les fulles són rugoses i s'acoblen amb imperfecció a la superfície de dibuix. Obliguen a posar-se en situació, a subjectar-la bé amb la mà que no agafa el llapis. A mesurar l'aplicació dels diferents materials (retoladors, pintura, gomets). Predisposen a la concentració i a l'atenció selectiva.
El retolador...
...la pintura i els palets de les orelles...
...els gomets...
...i els mateixos dits, que sempre reapareixen, com a instrument de més confiança!
El resultat final:
Aplanem fulles, en fem làmines i les observem a la taula de llum. Després de tot, ens adonem que tenim una quantitat important de fulles. Val la pena guardar-les. Les aplanem, en fem làmines i obrim el torn a la taula de llum. Per cert, no fa gaires dies l'hem perfeccionat i... observeu el resultat: ara tenim miralls per a fer simetries!
En definitiva... una superaventura, això de la tardor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada