“Que tens una idea, mama?” Em pregunta l’Aloma. És una tarda
llarga d’estiu. La calor la fa més llarga. Hem passat el matí a la piscina. La
resta de jornada es presenta buida de plans. Obro l’ordinador disposada a
buscar alguna recepta fàcil que ens permeti tocar i remenar. I entre dolços,
trobo la possibilitat àgil, però atractiva, de fer piruletes. Ens engresquem de
seguida (http://www.cuinaperllaminers.com/2009/09/piruletes-de-caramel.html).
Fem llista del que necessitem: caramels durs, bastonets,
paper de forn.
Sortim al supermercat a comprar. Fa una calor terrible i ens
afanyem a tornar a casa.
Desemboliquem i desemboliquem... un exercici sensacional de motricitat fina!
Fem paquets de tres per tal de fer les piruletes. És una
feina difícil, però entre totes dues ens en sortim!
Gaudim de l’art de la combinatòria de colors!
En un moment determinat, l’assaig-error ens porta a una
descoberta: els bastonets que hem comprat per fer de pal no es claven! Deduïm
que necessitem fondre els caramels...
Observem la màgia d’una transformació per escalfor! Parlem
del forn, dels seu ús i de la precaució que hi hem de tenir.
El joc segueix. Fem fileres... fem cucs... inventem formes
noves...
I agrupem per colors!
Ens engresquem amb el resultat final... quin goig!
Trobem interessant allò que no ho sembla... i juguem amb els
papers dels caramels..
I, per acabar-ho encara millor, compartim la nostra petita
obra!
Els sopars familiars a la fresca són especials. Moments per
estar amb els més pròxims. Estones de conversa sense pressa, sense condicions.
Discussions, sarcasme, ironia. Bon humor. Bon ambient. Aquest cop, nosaltres
aportem dolçor i satisfacció. Un enorme plaer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada