6 d’agost de 2013

PER A TU, ABRIL!!!

Hola Abril,

Em dic Aloma. Tu no em coneixes. L’altre dia, una mica per casualitat, vaig trobar la meva mama passejant pel teu bloc. Vaig veure una foto teva i em va cridar l’atenció quan vaig adonar-me que tenies un MIC com el meu! Vaig preguntar a la mama qui era aquella nena i em va explicar que et dius Abril i que la teva mare i tu coneixeu la iaia Pepita. Quina casualitat!

També em va explicar que feia un temps que estaves malaltona i que t’havien de donar molts xarops i posar-te moltes injeccions. Vaig quedar una mica parada. “Ara l’Abril viu a l’hospital, fins que es posi bona i pugui tornar a casa seva”, em va continuar explicant la mama. “I pugui anar a la platja”, vaig dir jo... i això ens va fer pensar...

Vam decidir que t’havíem d’enviar molta energia positiva. Però... com? Doncs com que de moment no pots anar a la platja, construirem un petit ambient de mar. Ens hauria agradat portar-te sorra i petxines de les que tenim a casa, però això és complicat perquè ara us heu de concentrar en recuperar-vos. Per això vam tenir una nova idea: una garlanda de mar.

Vam posar-nos a fer un petit collage pensant en tu i en com t’agradaria...!

El resultat final va ser aquest:

 



 I el procés d'allò més divertit...

Què et sembla, Abril? L'hem construït amb tota l’energia del món (esperem que la notis ben aviat!!). Com que no sabem com fer-te-la arribar, de moment l’hem penjat al sostre de l’habitació. És genial perquè cada dia, quan entrem i sortim, la trobem allà i t’enviem una mica més de força per curar-te! 



Quan estiguis bona del tot i ja siguis a casa, te la portarem (perquè és teva, eh!). I llavors podràs anar al mar, i veure els peixos de veritat, i tocar la sorra i embrutar-te, i construir castells de sorra que mai no queden del tot bé, i collir petxines fins que una onada te les tombi totes. I... saps què? Veuràs que el mar té molta força, però la mama diu que tu en tens molta més... és veritat que ets tant valenta? Si la mama ho diu, deu ser que sí...

Un petó molt fort, Abril! Des de casa desitgem molt, molt, molt, que tot això s’acabi aviat. T’ho mereixes!

Un petó amb pessigolles,

Aloma

PD: Quan estiguis bona, podràs curar el meu MIC? He vist que en saps força, de metges, i em sembla que m’hauràs d’ajudar... Ho deixem pendent! ;)
PD2: Si llegiu aquesta entrada i no sou l'Abril, no us oblideu de col·laborar per ajudar a vèncer la leucèmia: http://fundaciojosepcarreras.blogspot.com.es/2013/06/labril-tambe-valora-la-vida.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada