17 de juliol de 2013

EL NOM, EL MÓN

Deixo aquí una petita joia del dia a dia... l'alegria d'obrir el diari i veure que algú ha dedicat uns instants a pensar i escriure coses boniques del nom que has escollit per la teva filla. Una d'aquelles sorpreses que guardes retallades en un calaix del menjador...

EL NOM, EL MÓN
SILVIA SOLER | Actualitzada el 11/05/2013 00:00

Aloma

La majoria de les nenes, noies, dones que es diuen Aloma deuen el seu nom a la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. La majoria s'enerven quan diuen el seu nom i l'interlocutor els pregunta: "Paloma?" La majoria han sentit la curiositat de rellegir aquesta escena en què la Rodoreda explica que la seva protagonista es deia Aloma perquè ho havia volgut un oncle de la seva mare, un home gran i respectat que llegia Ramon Llull havent sopat i que el dia del bateig va dir: "He deixat que els padrins fessin el que volguessin i la criatura es diu Àngela, Rosa i Maria; jo sempre li diré Aloma. És un nom bonic i la primera cosa que una noia necessita és un nom bonic. Si em voleu fer content, digueu-li aquest nom". I l'escriptora afegeix: "A la mare li va agradar i a l'hora del refresc va fer minvar la gatzara: no crideu tant, que Aloma dorm".

La majoria de les noies que es diuen Aloma descobreixen, en llegir aquesta escena, d'on va treure Rodoreda aquest nom, que potser intuïen inventat. El vell oncle de la novel·la llegia Llull havent sopat. I saben que tot ve de l'obra de Ramon Llull Llibre d'Evast e Aloma e de Blaquerna son fill, conegut senzillament com a Blanquerna . Però tornant a la novel·la de Mercè Rodoreda, ens crida l'atenció que Aloma, doncs, hagi estat batejada com a Àngela (Rosa i Maria). Però ningú mai no li diu aquest nom.

I d'aquí saltem a La plaça del Diamant, amb la popularíssima Colometa, que no es diu així, que en realitat es diu Natàlia. És el seu home, el Quimet, qui li omple la casa de coloms i li canvia el nom per Colometa. I, en canvi, a El carrer de les Camèlies, la Rodoreda escriu que a la protagonista la van trobar acabada de néixer, amb un tros de paper "estripat de qualsevol manera" en què hi havia escrit en llapis Cecília Ce. "Es notava que no havia pogut acabar d'escriure el nom perquè quan escrivia Ce la mà li tremolava, ho havia escrit plorant". I aquí l'autora que a l'Àngela li diu Aloma i a la Natàlia Colometa, decideix que "per respecte, en el registre em van posar tal com anava escrit: Cecília Ce".



2 comentaris:

  1. Gràcies! A nosaltres ens va semblar un nom preciós i cada dia que passa ens ho sembla més! ;)

    ResponElimina