Fa dos caps de setmana, vam fer una sortida al bosc. Viure en un poble té l'avantatge de tenir la natura sempre a disposició. No calen gaires coses per passar un matí entre arbres; només una mica de temps, unes cames valentes i ganes, moltes ganes. Aquell dissabte vam aprofitar el matí per fer un recorregut que fem sovint i que passa entre camps d'ametllers i d'oliveres, vorejant una zona de bosc més atapeït i un parell de granges que afegeixen caliu a la ruta. Després d'un matí com aquell, solem estar d'allò més contents, especialment quan l'Aloma camina tota l'estona i ens fa adonar de com està creixent.
Camina que caminaràs, vam fer una parada en un camp d'ametllers. Vaig explicar a l'Aloma que, quan ella era dins la meva panxa, aquells arbres estaven totalment florits i que el blanc de les flors manava sobre el paisatge. Ara en canvi, el fred de l'hivern ha despullat els arbres, tenyint el camp d'un cert minimalisme. Ens vam acostar als arbres. L'Aloma va quedar sorpresa per l'absència, tant evident, de fulles, i pel fet que encara penjaven algunes ametlles que s'havien assecat. També es va encuriosir amb la forma dels arbres, podats, que segons ella "miraven cap avall, com si estiguessin tristos"... Va ser un matí tranquil, ple d'observacions i de converses que van acompanyar, en tot moment, les nostres passes.
Amb el regust d'aquella sortida, avui hi hem tornat. Aquest cop, però, amb un propòsit diferent: dibuixar aquells ametllers deprimits per la fredor de l'hivern. Una carpeta, cartolines i ceres.
El dibuix al natural activa, forçosament, la capacitat d'observar i d'estar atent a l'entorn que ens envolta. Obliga a confegir les diferents parts en un tot coherent. Demana prendre decisions que reflecteixin la nostra mirada de la natura: Quin color farem servir? De quina mida dibuixarem? Per quines formes ens decantem? És possible reflectir tot el que veiem o notem? Hem de posar límits a la vista? Què ens agrada més? Des d'on ho mirarem?...
Al cap d'una bona estona, quan hem tingut els ametllers acabats, l'Aloma s'ha adonat que predominaven els tons marrons i ha agafat el verd. Però els arbres que teníem al davant no eren verds i això ens ha motivat a buscar-ne algun altre que mantingués aquest color. L'olivera ha complert el propòsit. A diferència de l'ametller, l'olivera manté les fulles i s'exhibeix, frondosa, com si l'hivern no li fes gota de por. Investigant tot allò que ens feia falta, ens hem atrevit, altre cop, a plasmar-la al paper. Aquesta vegada sí: el verd ha guanyat protagonisme.
Ha estat una tarda de connexions. Hem connectat amb la caminada de l'altre dia i li hem donat continuïtat. Hem eixamplat la noció de dibuix, molt més enllà de les propostes que fem dins de casa. Hem creat comparacions entre dos arbres diferents. Hem lligat observació i creació. I, sobretot, hem seguit creant vincle entre nosaltres, enfortint l'interès comú entorn a l'expressió plàstica. Tot un privilegi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada