La maternitat va suposar un punt i apart a la meva vida
lectora. Amb la teva arribada, Aloma, les preocupacions van canviar i l’escala
de prioritats va ressituar-se. Llegir va passar a un segon terme i, en general,
m’ha vingut poc de gust fer-ho durant tot aquest temps. Des de fa uns mesos (un
any a tot estirar!) m’he esforçat per recuperar el “deler” per la lectura. Però
m’he vist en baixa forma, com si el fet d’haver estat tant temps a la banqueta
em retingués desmotivada. Per sort, aquest estiu han coincidit dos elements
importants: petites estones de calma i una novel·la que m’ha captivat com en el
millor dels vells dies lectors. Amb un sensacional regust de boca, penso que és
el moment d’inaugurar secció al bloc. “Lectures guardades” serà un espai on
emmagatzemar tots aquells llibres que algun dia voldré recomanar (o rellegir!).
Una petita biblioteca personalitzada. La meva biblioteca. El meu raconet on
deixar-me anar...la teva herència.
L’Estiu que comença, de Sílvia Soler, és un d’aquells
llibres “in crescendo”; una novel·la que agafa ritme i que t’atrapa més enllà
de la contraportada. Si quan acabes et preguntes el “perquè” d’aquesta atracció,
és fàcil trobar respostes. Per la senzillesa. Per les històries humanes. Per la
frescor. Per uns personatges que acaben sent teus. Per la quotidianitat. Per la
capacitat d’introspecció. Per l’empatia feta virtut. Per la sana necessitat de
vincle afectiu. Per ser una història atemporal. Perquè algun dia el llegiràs,
Aloma, i en gaudiràs tant com jo. Perquè puguis arribar a trobar el teu Andreu,
la teva Rosa, la teva Elivira, la teva Júlia. Perquè algun Sant Joan puguis
brindar eufòrica per l’estiu que comença. I perquè, en aquest camí del
creixement personal, trobis una flor –potser de magnòlia- que t’acompanyi.
Val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada