Avui fas un mes i això ens sembla tota una fita. El teu primer mes de vida. Ens n’alegrem amb bogeria, però també recordo aquells que no hi són i que no et podran conèixer. L’avi Julio, de qui hauries menjat les millors patates fregides del planeta. L’avi Pep, que t’hauria passejat per tot arreu amb un somriure a la boca. La iaia Flora, amb qui hauries viscut els dinars del diumenge i el seu sorprenent humor de centenària. A tots ells els envio una abraçada càlida i plena de nostàlgia per no haver-te pogut compartir. Els abraço a ells o al seu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada