Després de mesos sense escriure, torno de nou al bloc. Han passat moltes coses des de fa gairebé un any de l'última entrada. Parlàvem del plaer d'experimentar amb cireres i ja estem a les portes de l'arribada, de nou, d'aquest fruit. A la nostra família, hem viscut moments complicats i esperançadors alhora. L'entrada a P3 de l'Aloma, un trasllat de domicili ple d'entrebancs que han multiplicat la feina... i un embaràs que tira endavant amb la il·lusió completa i amb la normalitat suficient, però que va començar amb la màxima expressió de malestar... Tot això m'ha allunyat del bloc, de les ganes (o l'empenta) de seguir guardant moments. Però sembla que hem encetat un període de canvi i que aquestes "ganes" reapareixen amb força.
De totes les novetats, l'embaràs ocupa la major part dels nostres pensaments. Esperem una Bruna que encetarà una etapa diferent. Una període d'expectatives per contrastar, de rols familiars per re-ubicar, de temps per compartir. I tu, Aloma, encares l'arribada de la teva germana amb una il·lusió que enamora i desconcerta. Et lleves parlant d'ella, omples la panxa de petons durant tot el dia, la imagines en mil i una situacions, especules sobre el part, absorbeixes a fons el controls i ecografies amb el ginecòleg, fas llistes d'allò que ens convé; i intentes imaginar-te a tu mateixa en aquesta nova situació familiar que aviat començarem. I jugues a parir. Sí, sí. Et poses les nines dins la panxa (sempre de cap per avall, com és reglamentari!) i ens adverteixes que avui serà el naixement de la teva filla, que vas a l'hospital i que aviat ens trucaràs per informar-nos de la teva particular ampliació de família.
El teu pare i jo et mirem amb devoció. L'entorn ens prepara: "aquesta nena ho passarà fatal, amb la mamitis que té". I entomem els comentaris amb la prudència de qui escolta un consell, però amb el passotisme de qui no vol sentir-lo. I, què carai!, aprofitem al màxim els teus últims moments d'exclusivitat. Perquè les circumstàncies ens ho permeten i les ganes d'estar per tu ens "obliguen" a fer-ho.
El teu pare i jo et mirem amb devoció. L'entorn ens prepara: "aquesta nena ho passarà fatal, amb la mamitis que té". I entomem els comentaris amb la prudència de qui escolta un consell, però amb el passotisme de qui no vol sentir-lo. I, què carai!, aprofitem al màxim els teus últims moments d'exclusivitat. Perquè les circumstàncies ens ho permeten i les ganes d'estar per tu ens "obliguen" a fer-ho.
I mentrestant... engalanem la casa amb mil i un dibuixos de tot allò que està per venir...
Papa, Aloma, Bruna, Mama i casa nostra.
Bruna a la platja
Les germanes Bruna i Aloma prop de casa.
Bruna en miniatura
Bruna al·lucinant
Bruna i Aloma sota neu de colors
Bruna, sola, sota la neu.
La família de lila
Mama i bruna florides com la primavera
Llista de previsió de necessitats materials
I seguim traçant camí...del bloc, de l'embaràs, de la família... de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada