"Si no hi hagués acció voluntària, no hi hauria coneixement". Jean Piaget
El treball per projectes és una manera d'entendre el procés d'aprenentatge. És un recorregut que busca establir connexions i qüestiona la idea d'una versió única de la realitat. Una forma de gestionar la complexitat i la informació, d'aprendre a aprendre, d'accedir al coneixement, d'adquirir valors, de treballar en grup i de superar-se des de la pròpia individualitat. El treball per projectes és també un aprenentatge vinculat al fer, a l'activitat i a la intuïció. Però més enllà d'això, es pot entendre com un enllaç entre els alumnes, els mestres, les famílies, l'escola i el món que volem entendre. Dit d'una altra manera, una forma de connectar els sabers i el sentit personal que els dóna cadascú. I aquest és el tema del qual us volia parlar, des de l'experiència (aquest cop com a mare!) d'haver pogut acompanyar diferents projectes al llarg del curs de P3 de l'Aloma.
Cada vegada que arriba a casa una nota informant d'un projecte nou, ho vivim amb il·lusió i responsabilitat. Il·lusió perquè sabem que encetem un període de buscar idees, de reunir informació i aplicar-la, de viure experiències noves i d'explorar els nostres reductes de creativitat. Així ho vivim els pares i així procurem que ho visqui l'Aloma. Però també de responsabilitat, perquè sabem que la nostra forma de vincular-nos al projecte serà, també, la manera com ella entendrà la implicació família-escola. Quan des de casa acompanyem un projecte, procurem fer un pas més enllà de la simple acumulació d'informació. Seguint les idees del "learning by design", un projecte ha de reunir:
- Objectius experiencials
(què podem aprendre de nosaltres i dels altres)
- Objectius conceptuals
(sobre què volem pensar)
- Objectius analítics
(quines relacions ens proposem establir)
- Objectius aplicats
(com farem públics els nostres aprenentatges?)
En aquest sentit, gaudim al màxim intentant arribar allà on l'escola no arriba, aprofundint en alguna experiència que l'escola no hagi pogut proporcionar, aplicant-la als coneixements acumulats i documentant tot allò que hem viscut. El procés de documentació és una porta de retorn al centre escolar, una forma de retornar el protagonisme al nen per uns moments, de plasmar l'aprenentatge globalitzat d'allò que hem viscut. És, sens dubte, un moment d'oportunitats...
I aquí deixo constància d'alguns exemples... des de la senzillesa i des de les enormes ganes de col·laborar!
1. La verema i el cabernet
És difícil parlar de verema i raïm sense haver participat del procés, sense trepitjar la vinya i plantar-se davant les fileres rectes de ceps, sense collir minuciosament raïm a raïm (experimentant el mal d'esquena i entenent el perquè de les faixes!), sense vigilar amb les tisores de podar, sense haver fet viatges per omplir els cossis, sense haver provat -inútilment- d'aixecar-ne un, sense enfilar-se al remolc per treure'n suc (el just!) i augmentar-ne la capacitat, sense provar el most, sense pujar al tractor i ajudar al viatge cap al sindicat... Una de les moltes experiències en què el procés ajuda a entendre la màgia del resultat...
Després de viure un dia fantàstic amb família a la vinya, vam recollir tot el procés en un power point que vam fer entre tots a casa, ple de fotos que l'Aloma va poder compartir a la classe. També vam agafar fulles de diferents tipus de cep que, plastificades, vam experimentar a la taula de llum!
2. Joan Miró
El resultat d'allò que l'escola ha aportat...
Del que hem pogut fer des de casa...
De jugar a transformar: un dibuix que esdevé collaret per la setmana de la disbauxa...
De l'experiència que permet la comparació...
"Dona ocell" reproduït a l'escola i vist a escala real!
Del plaer de visitar un museu...
...de satisfer-se veient obres reals d'allò que hem vist en pantalla, de decepcionar-se amb el que no trobem, d'emocionar-se amb obres que inspiren sensacions...
De veure llocs i punts de vista diferents...
3. Els gegants
Un altre projecte, aquest cop molt vinculat a l'entorn. Al poble tenim dues parelles de gegants. L'escola va proposar aquest projecte arrelat a la cultura popular i a l'interès d'estimular-ne el seu coneixement per part dels més petits (sobretot tenint en compte que és una tradició que s'està perdent força). L'Aloma va arribar a casa contenta perquè havia vençut la por que li feien abans. També ens preguntava si cada poble tenia el seu gegant i si tots eren iguals... Remenant vam trobar fotos de quan havíem participat en algun cercavila feia un parell d'anys (ella, és clar, no se'n recordava). I també vam descobrir algun llibre interessant...
Tot i resultar-nos un tema difícil d'acompanyar, vam aprofitar una setmana en què l'Aloma va estar malalta per llegir força sobre gegants. Així ens va venir una idea elaborada però divertida: muntaríem un joc d'endevinalles de gegants per fer en gran grup a l'aula! I, mans a l'obra, ens hi vam posar...
Treballar la noció d'endevinalla, la idea literària de descriure sense dir les coses pel seu nom.
Fomentar la capacitat d'elecció, escollint aquells gegants que, per una raó o altra, més ens van cridar l'atenció.
Entendre que sovint els gegants van en parella i que, rere cada parella, hi ha una història particular: una llegenda, un procés de confecció, una broma entre barris... (les parelles les vam representar pintant, de dos en dos, diversos rulls de paper de vàter).
Pensar una forma de representar les endevinalles perquè esdevinguin atractives...
I el resultat és aquest: un grup de gegants miniatura per fer ballar al so de les gralles a mesura que els anem endevinant!
4. Els ponis
El tercer trimestre estem treballant els ponis. Tot i haver fet una sortida al poble, vam pensar que no es podia treballar un animal sense tocar-lo, veure'l de prop i experimentar les sensacions de muntar-ne un.
Amb temps i calma, sense pressions.
Els respatllem... i els descobrim
Els alimentem i aprenem què mengen en situació real...
En preparem tots els estris: la sella, la brida, els estreps, el casc... vocabulari nou al qual accedim de manera ben significativa...
I arriba el moment més esperat... un tomb amb poni en un entorn de bosc 100% recomanable...
Sincronitzem cos i moviment: ens posem endavant a les pujades, ens tombem enrere a les baixades, ens deixem anar de mans i busquem l'equilibri, enfortim postura per trotar... un exercici més de consciència corporal.
La documentació final permet fer síntesi i donar sentit a tot allò viscut. A més, posa en pràctica tota mena d'habilitats... motricitat fina, lectoescriptura, classificació, organització espacial, numeració, quantitat, memòria, expressió oral... i aprenentatge compartit!
Potser ens en cansarem. Potser d'aquí a uns anys riurem d'aquesta entrada. Però, per ara, vivim amb il·lusió les ganes d'acompanyar aquest procés màgic d'aprendre i de descobrir el món que ens envolta. I anar de la mà de l'escola ajuda a fer-ho fàcil i bonic alhora.
